Bona tarda a totes!
Ja que el món fa temps que s'ha tornat complertament boig, les senyores grans que fem l'Hotel Blues hem decidit que, encara amb més raó, hem de continuar fent la nostra. És a dir, que aquesta nit, puntuals com a males bèsties, deixarem caure sobre les orelles de totes les que us apropeu, de la manera que vulgueu, al hall de l'Hotel, la descàrrega més implacable de blues, rock, swing, boogaloo, funk i totes les músiques més diabòliques que se'ns acudeixin. I ho farem amb tota la conya i la irreverència que puguem.
No és que ens considerem gaire irreverents, ni trencadors, ni originals, ni res més que ningú.
El que si és clar, és que no som aliens a les coses que passen al nostre voltant.
I és per això, que no ens pintarem amb el color de cap bandera, ja que ens mancarien espai i colors, i a més, considerem que una de les coses que més mal fan al món son, precisament, les banderes (per excés d'utilització d'unes o per oblit o marginació d'altres)
No ens afegirem a accions solidàries de sofà, que sovint ignoren patiments quotidians, que com succeeixen lluny o senzillament no surten per televisió, no desfermen la solidaritat viral.
Però és evident que el succeït a les darreres hores ens esgarrifa especialment per una raó evident.
Visca la música.
Visca la música en viu.
Visca la gent que va a concerts.
Visca els Eagles Of Death Metal.
Per cert, aquesta nit, des de les 22h, tindrem un record per a Allen Toussaint i ballarem decadentment amb els ritmes blasfems de Jason Isbell & The 400 Unit, Albert Cummings, Tommy Castro & The Painkillers, Billy Gibbons & The BFG's, Derek & the Dominos, Ronnie Earl & The Broadcasters, Studebaker John & The Hawks, The Sheepdogs, Andy Santana & The West Coast Playboys, Joe Louis Walker, Susan Tedeschi i Jeff Beck & Imelda May.
Us hi esperem.