Bona tarda a totes!
Doncs vaja una merda de 2016 que portem!
Escolta!, que si sou músics i us sentiu una miqueta estimats, millor que ho deixeu si no voleu morir aquest any, eh?
Collons quina dinàmica.
Glenn Frey, Keith Emerson, Otis Clay, David Bowie, Maurice White, Signe Toly Anderson, Paul Kantner, i ara, i sense que ningú s'ho esperés, Prince, i també Lonnie Mack!!
Portem quatre mesos d'any i ja no tenim galta que oferir al destí. Per nosaltres ja podríem parar, eh?!
Aquesta nit al hall de l'Hotel recordarem la (petita) figura del geni de Minneapolis i al guitarrista de Kentucky.
I també ballarem, per fer passar les penes, al ritme que ens marcaran Lucky Peterson, Bobby Bird, The Sheepdogs, The Bill Wyman's Rythm Kings, Jeff Beck, Lyn Collins, Eric Clapton, Ben Harper & The Innocent Criminals, Joe Bonamssa, James Brown i Iggy Pop.
Recordeu, aquesta nit des de les 22h fins la mitja nit, Hotel Blues.
You don't have to be rich
To be my girl
You don't have to be cool
To rule my world
Ain't no particular sign I'm more compatible with
I just want your extra time and your Kiss.
