I comencem plantejant-nos una sèrie de preguntes que ens vénen al cap: la gent gran sol estar està allunyada, relegada de la societat?. I si és així, que creiem que sí, per què passa això?. La soledat és la pitjor malaltia que poden patir les persones grans?
Són forces les preguntes que tenim sobre el per què a la gent gran se la discrimina i sovint per prejudicis i estigmes infundats. Des d’Inclou-me creiem que les persones grans tenen encara moltes coses que aportar, a més de l’experiència i la sabiduria que tenen, però que necessiten de recursos, espais, i persones que les acompanyin i les ajudin a treure el millor de sí mateixes.
Aquest mateix parer és compartit també per una entitat que ha estat recentment d’aniversari, com és Amics de la Gent Gran, que fa una gran tasca d’acompanyament i suport en benefici de les persones grans.
Hem conegut d'aprop la tasca que s’hi fa i el tracte humà que s’hi dóna a través del testimoni d’ANNA GRIS, RESPONSABLE D’AMICS DE LA GENT GRAN DELS DISTRICTES DE SANT ANDREU I SANT MARTÍ, del EMILIO MOYA, USUARI DE L’ASSOCIACIÓ, I DE LA MARIA CROS, VOLUNTÀRIA.
