Ja ho deia Heràclit "Tot flueix i res no està en repòs”, perquè la guerra és el pare de totes les coses, lluita de contraris... Una mateixa cosa és el dia i la nit, allò vivent i allò mort, i allò despert i allò dormit, i allò jove i allò vell...
I si d'aquest aquest enfrontament sense fi entre contraris sorgíssin l'harmonia i l'equilibri? I si per estar bé, calguès primer estar malament? I si...?
