En aquest preàmbul, Jordi Piqueras obre el seu relat amb honestedat i cruesa, relatant el punt d’inflexió vital que el va obligar a mirar-se la vida amb una altra perspectiva: un problema cardíac que, sense previ avís, el va situar cara a cara amb la fragilitat de l’existència. Entre la vulnerabilitat del cos i l’angoixa del que podria haver estat un comiat sense temps, l’autor descobreix el valor de l’«ara» i inicia un procés d’endreça interior. Un text que ens parla del pes de la realitat, de la música com a companyia i refugi, i de la necessitat de reconciliar-se amb un mateix abans no sigui massa tard.
