No m’agraireu mai prou el que vaig a contar-vos a continuació.
I ja voreu com a partir d’ara utilitzareu molt més el valencià.
Telefonada d’un comercial de una companyia de telefonía móbil.
Ja sabeu per experiència que eixes telefonades sempre arriben a hores que mai ens ve de gust.
Buenas tardes, voy a hacerle una oferta para rebajarle su factura del teléfono en un 50 por ciento.
Mire -vaig contestar jo en perfecte valencià- a hores d’ara no estic interessat en cap oferta de telefonia.
L’home ho va intentar un parell de voltes més i jo, erre que erre, que li vaig contestar en valencià.
A la tercera…. va… i em penja.
Siiiii¡¡¡ Com ho escolteu. Va ser el comercial qui em va penjar a mi. Normalment és a l’inrevés. És el client qui penja per pesats.
La táctica està clara. Quan vos telefone alguna d’estes companyies parleu en valencià.
La conversa s’acurta.
I a més ho heu de fer dificil.
Res de dir “entonses”. Cal dir aleshores.
Res de dir “pos”. Utilitzeu doncs.
Com més complicat ho feu millor. Si podeu utilitzar trencaclosques, embolic, o alguna altra que us vinga a la ment, millor
No passa res si utilitzeu botabancals o xafaxarcos.
També està permès dir borinot.
Com menys vos entenguen més curta serà la telefonada.
Potser d’esta manera aconseguirem que si cap comercial ens vol vendre res, al menys farà un xicotet treball d’investigació per saber en quina llengua ens sentim més còmodes.
És marketing pur, no creieu?
