El 15 de juliol de 1438 començaren les obres per construir la «llibreria nova en lo fossaret vell» de la Seu de València. El capítol catedralici havia decidit edificar una capella per custodiar el cos de Sant Lluís, bisbe de Tolosa, relíquia que Alfons V d’Aragó, conegut com el Magnànim, havia donat en dipòsit a la seu valenciana el 1424. Les autoritats eclesiàstiques havien decidit construir la nova capella al lloc que ocupava la biblioteca catedralícia, per la qual cosa, abans d’enderrocar-la, en feren una de nova. Projectaren la nova llibreria on hi havia un antic campanar, que desmuntaren per construir la nova dependència. El campanar ja no era necessari perquè el 1425 s’havia finalitzat, llevat del remat, l’imponent Micalet. Aprofitaren també «la raconada del dit campanar vell» per fer les obres de la llibreria nova, un lloc pròxim a l’actual carrer de la Barcella. Aquesta via, coneguda per l’arc sòlid que comunica la Catedral amb el Palau Arquebisbal, pren el seu nom d’una llosa romana, ara encastada al mur, tot just sota l’arc sòlid, on es va esculpir la dimensió que havia de tenir la caixa d’una barcella, que és una antiga mesura de gra, construïda en fusta i de forma rectangular.
