S’hauria de fer un llibre sobre la relació de les dignitats de l’església valenciana amb les dones. Si es fera el llibre, hauria de dedicar un capítol a Bernat Fenollar, que desempenyà càrrecs a la catedral valenciana i mantingué correspondència literària i amorosa amb Isabel Suaris. Fenollar també va participar en el poemari col·lectiu «Lo procés de les olives», un debat en vers sobre les capacitats amatòries de joves i vells, és a dir, sobre quins són aquells que millor es «mengen» les «olives». Fenollar hi defensà que l’home, en «seixantenar», ja no pot «traure d’aquelles pinyol» i la «vella virtut» del «caragol» serà «avorrir» les «genives».
