Ja sigui per por o per desconfiança, hi ha molts pares que constantment miren d’ajudar als seus fills, proporcionant-los xarxes de seguretat, i convertint-los en el centre (únic) de les seves preocupacions familiars. Els protegeixen del dolor, de la tristesa i de qualsevol altre sentiment negatiu; els frenen la frustració, i els solucionen tots els problemes amb els que es troben. Aquest model educatiu es coneix com a “sobreprotecció” o “hiperpaternitat”, i les conseqüències que se’n generen poden afectar la salut emocional dels infants.
