Jacint Boada i Casanoves (Terrassa, 1772 - Montserrat, 1859) fou un mestre de capella, organista, compositor i monjo benedictí català de la primera meitat del segle XIX.
Fou membre de l'Escolania de Montserrat entre els anys 1780 i 1786 i alí es formà musicalment amb Narcís Casanoves i Anselm Viola. Posteriorment, el 1790, ingressà al monestir de Montserrat on va ser mestre de l'Escolania. Després de la Guerra del Francès, l'any 1818, quan l'escolania recuperà la seva activitat, Boada hi contribuí component música tant per al culte com per a l'aprenentatge musical dels escolans. Cinc anys després de la desamortització de Mendizábal, i de l'exclaustració, el 1840, Boada retornà al monestir; en una situació de precarietat com aquella, inventà la Salve montserratina, amb la típica alternança de versets en cant gregorià i en polifonia. L'any següent encara tornà a restaurar l'escolania com ja ho havia fet després de la Guerra del Francès i després del Trienni Liberal. En aquells darrers anys de la seva vida hi fou mestre d'alguns escolans que després foren músics destacats com Bartomeu Blanch, Baltasar Saldoni o Magí Pontí.
Malgrat la cronologia, la seva música -tant litúrgica com per a piano, aquesta darrera sobretot amb caràcter didàctic- es manté dins dels cànons estilístics del classicisme.
