L'EDIFICI DE GELAT
Una vegada a Bolonya van fer un edifici de gelat, en la mateixa plaça Major, i els xiquets
venien des de molt lluny per a donar-li una xuplaeta
El sostre era de nata; el fum de les ximeneies, de cotó dolç; les ximeneies, de fruita confitada. La resta: les portes, les parets i els mobles, tot era de gelat.
Un xiquet molt xicotet s'havia agafat a una taula i li va llepar les potes una a una, fins que
la taula li va caure damunt amb tots els plats; i els plats eren de gelat de xocolate, el millor.
En cert moment, un guàrdia municipal es va adonar que hi havia una finestra
fonent-se. Els cristalls eren de gelat de maduixa, i es desfeien en filets rosats.
-Ràpid!-va cridar el guàrdia-, més ràpid encara! I vinga tots a llepar més ràpid, perquè
no es desfera ni una sola gota d'aquella obra mestra.
-Una butaca!-implorava una dona major que no aconseguia obrir-se pas entre la multitud-.
Una butaca per a una pobra vella! Qui vol portar-m'ho? Que siga amb braços, si és
possible.
Un generós bomber va córrer a portar-li una butaca gelada de crema, i la pobra velleta
va començar a llepar-ho precisament pels braços de la butaca.
Aquell va ser un gran dia, i per ordre dels doctors ningú va tindre dolor de panxa.
Encara hui, quan els xiquets demanen un altre gelat més als seus papàs, aquests diuen sospirant:
-Clar, home! Per a tu seria necessari una casa sencera, com aquella casa del conte de Bolonya.
Conte, contat, quines ganes tinc de gelat. Bona nit!
?
