EL PAÍS SENSE PUNTA
Joanet el Perdut era un gran viatger. Viatja que et viatja, va arribar una vegada a un poble en què els cantons de les cases eren redons i els sostres no acabaven en punta, sinó en una suau corba. Al llarg del carrer hi havia un jardí ple de roses, i a Joanet se li va ocórrer posar-se una en la mà. Mentre tallava la rosa estava molt atent per a no punxar-se amb les
espines, però de seguida es va adonar que les espines no punxaven; no tenien punta i
semblaven de goma, i feien cosquerelles a la mà.
-Vaja, vaja -va dir Joanet en veu alta.
De darrere de la tanca va aparéixer somrient un guàrdia municipal.
-No sap que està prohibit tallar roses?
- Ho sent, no havia pensat en això.
- Aleshores pagarà només mitja multa - va dir el guàrdia, que amb aquell somriure bé hauria pogut ser l'homenet de mantega que va conduir a Pinotxo al País dels Ximples.
Joanet va observar que el guàrdia escrivia la multa amb un llapis sense punta, i li va dir sense voler:
- Disculpe, em deixa veure la seua espasa?
-Com no! -va dir el guàrdia. I, naturalment, tampoc l'espasa tenia punta.
-Però quina classe de país és aquest? - va preguntar Joanet.
És el País sense punta - va respondre el guàrdia, amb tanta amabilitat que les seues paraules haurien d'escriure's totes en lletra majúscula.
- I com fan els claus?
Els suprimírem fa temps; només utilitzem goma de pegar. I ara, per favor, done'm dues
bofetades. Joanet va obrir la boca sorprés, com si haguera hagut d'engolir-se un pastís
sencer.
- Per favor, no vull acabar en la presó per atemptar a l'autoritat. Si potser, les dues
bofetades hauria de rebre-les jo, no donar-les.
- Però ací es fa d'aquesta manera - li va explicar amablement el guàrdia-. Per una multa
sencera, quatre galtades, per mitja multa, només dues.
- Al guàrdia?
- Al guàrdia, efectivament.
- Però això no és just; és terrible.
- Clar que no és just, clar que és terrible - va dir el guàrdia -. És una cosa tan odiosa que la
gent, per a no veure's obligada a bofetejar a uns pobres innocents, es mira prou bé
abans de fer alguna cosa contra la llei. Anem, done'm les dues bofetades, i una altra vegada vaja amb més precaució.
- Però jo no li vull donar ni tan sols un bufit en la galta; en lloc de les bofetades li faré
una carícia.
- Sent així - va concloure el guàrdia-, hauré d'acompanyar-li fins a la frontera i traure-lo del país
I Joanet, humillat i trist, va ser obligat a abandonar el País sense punta. Però encara hui
somia amb poder tornar allí algun dia, per a viure de la manera més cortesa, en una bonica casa amb un sostre sense punta.
Conte contat, amb Joanet he somiat. Bona nit!
