02:00h, del 20 de Març de 2017 a qualsevol cassal faller de la ciutat de Xàtiva, estan reunits, amb cares esgotades, al voltant d'unes taules encara per netejar i un sol, que acarreja les conseqüències de l'última nit frènetica de falles, els fallers de la comissió, amb les seues vestimentes de colors identificatius, que en un parell d'hores quedaran oblidades durant un any, al fons de l'armari de casa.
Els primers instants, son de silenci, tots pensatius, observant l'infinit i recordant els dies que acaben de passar, els últims segons del monument encara sense foc, olorant-se constantment, el que ha quedat impregnat després de la nit de la cremà, fins i tot, s'observa algun faller, amb els ulls brillants de la tristesa per pensar, que encara queden 361 dies, per tornar a vore plantat el monument al carrer, es en eixe moment, quan comencen les primeres il·lusions, els primers pensaments d'èxit.
Les primeres impresions del que s'espera per el proper any, impresions que es resumeixen en premis de monuments, cavalcades, etc.
Aquestes impressions es creen cada 20 de març, ja que potser, el fruit recollit no ha estat l'esperat i provoquen en uns primers instants, frustració, impotència, cabreig, contra altres comissions, contra persones que han jutjat la nostra tasca des del seu punt de vista. Eixa sensació, poc a poc va menguant fins eixa nit on torna a resorgir, l'il·lusió per el proper any i com si d'una carta als reis mags es tractara, demanem ja , un premis, que ni en sabem si es podran donar.
En eixos instants, el faller crea involuntariament una competència que podríem anomenar innecessària per molts aspectes, ja que crea conflictes entre distintes comissions, fallers, discrepàncies entre diferents formes de vore una mateixa figura que pot portar a confussió.
Esta molt be allò de voler crear esperançes futures amb l'esforç de la comissió, voler guanyar la propera carrossa, el proper ninot indultat, un fum de pensaments molt positius que fan millorar la nostra festa, ja que cada vegada, poden sorgir millors monuments, etc, però que no podem deixar que passen de ser simples motivacions, per satisfacció pròpia i no passar la linea que separa la competència innecessària de la competència sana.
Es per això, que aquesta es una competència innecessària, que hem d'obviar, ja que ens hem de quedar amb l'esforç d'un any, ja que tot el que hem vist ha estat fruit del nostre esforç, de la nostra unió com a falla i no hi ha major satisfacció, que poder vore any rere any, un monument plantat al carrer, per xicotet que siga, per que darrere d'eixe tros de cartró hi ha molta tasca. Després els resultats transformats en “palets”, poden aplegar o no, pero no hem de deixar que es converteixca en enfrontaments, ja que de segur que el proper 20 d'Abril, ningú recorda, quin és el palet que ha obtés la seua comissió al concurs X.
Aquest món esta ple de competència, per tots els llocs, en tots els àmbits de les nostres vides, es per això, que no hem de deixar, que aquest món que esta fet per a gaudir i passar-ho be , ens veja vore el costat competitiu.
Una competència sana es necessària per tal de millorar aquest món, però una COMPETÈNCIA INNECESSÀRIA, ens faria vore les falles com una competició, com si dos grans rivals de futbol lluitaren per aconseguir el més preciat dels trofeus.
Amb el pas del temps veus moltes cares d'aquesta festa, la que es crea amb la simple relació dels fallers indistintament dels seus colors i la que es crea per la lluita sense fí, per un palet.
Les falles en ocasions han unit comissions al voltant d'un cassal, per tal que no es puga tancar un cassal, han conjuminat esforços per tal de reclamar el que els és innherent, s'han fet amics gent que pareixia destinada a no entendres, i tot , per compartir un mateix sentiment, tot per enaltir la nostra festa , que ja té més de 150 anys.
Gràcies a tot allò, gràcies a eixos esforços, les falles han estat declaradaes patrimoni immaterial de la humanitat, fet que no hagués estat possible, si deixem que eixa competència innecessària, forme part del nostre col·lectiu.
Deixem per als polítics, per als futbolistes, per a les empreses, que competeixquen dia rere dia, i gaudim els fallers del que ens fa cada dia més grans.
Alegrem-nos dels premis de la comissió veïna, per que el vertader premi per a una comissió, es vore tots els seus fallers brindant al seu cassal eixa nit de 20 de març, que va començar trista, va passar a ser de rivalitat i ha acabat sent de satisfacció pel treball realitzat durant un any, i que ja comensa a vore la llum del proper monument, amb l'il·lussió renovada, per que el proper any, tornarà a competir per tenir el millor monument, disfressa, decoració, però sempre, des d'una perspectiva sana i necessària.
Tal vegada, aquest article, no el llisca molta gent, tal vegada, es puga vore com un article que no té molt de sentit, que no es tan profesional com altres, però aquest esta fet per una persona que estima aquesta festa i que vol contribuir a ella, començant per fer un article, que poc o gens sentit puga tindre, però que ha aportat el seu granet d'arena, per fer més gran la festa per excel·lència dels valencians, les FALLES.
A tot el que arribe fins a aquestes línies, recordar-vos que les falles, som el que som , en part per competir amb altres comissions, però no deixem que eixa competència, es converteixca en INNECESSÀRIA, ja que fariem d'una festa una feina, i d'una distracció una obligació.
