Ens relata una sèrie de trobades, cadascuna més estranya, que té Toneta quan va al llavador de roba. L'aparició d'un bebé que parla perfectament i té queixals horrorosos, seguit d'una dona igualment misteriosa li donen a aquest conte popular la seua dimensió fantàstica. La narració es construeix en blancs i negres: la neu omnipresent contrasta amb la foscor com la boca del llop o amb el mocaor negre. L'oxímoron és la figura central, alineant la febre de *Toneta amb la gelor de la naturalesa congelada, els seus tremolors pel fred o l'espant.
