Gerard Valverde (Barcelona, 1989) viu la música d’una manera extramusical i participativa, creu en la conversa i l’intercanvi com a eines de creació, entén l’espai escènic com un laboratori d’experimentació i no confia en les etiquetes. Ha treballat amb el llenguatge com a material compositiu, amb el públic com a peça clau de l’espectacle i amb la complicitat d’altres artistes com a motor i essència de la seva obra. En el llibre Valverde parla de la relació entre la música i la literatura des de diversos punts de vista, de les jerarquies que estableixen les arts, de la música i els espectacles per a infants i joves, de la dificultat de mantenir un procés creatiu ideal o de com poden limitar els recursos econòmics, temporals i socials.
