Jordi Nus (les Borges Blanques, 1988) és una persona entusiasta i de tracte senzill, que explica la seva trajectòria amb naturalitat i ganes de compartir-la. La seva música es fa fàcil d’escoltar i d’entendre, parla de sentiments compartits i explica històries emocionants i colpidores que se’ns fan properes. En el llibre parla del fet d’aprendre i evolucionar a partir de les ciutats que ens acullen, del procés tècnic de creació d’una composició per a pantalla, de com es poden aprofitar les habilitats i els recursos de què disposes, de la importància o la presència que ha de tenir la música en aquesta relació interartística, de la possible autonomia de dues arts que neixen de manera conjunta i de les semblances i diferències amb la música de concert.
