Raquel García Tomás (Barcelona, 1984) és una persona enèrgica i d’una vitalitat que atrapa i s’expandeix. Traspua exigència i sinceritat i es revela com una treballadora tenaç que busca l’explosió artística, l’atreviment i el gust estètic. La seva música, d’un caràcter que hipnotitza, cobra dimensió de significat narratiu en combinació amb els elements visuals que proposa. A partir de la seva obra parlem de la diferència entre interdisciplinarietat i multidisciplinarietat, de la plasticitat o sonoritat de les seves obres en el seu estadi inicial, del fet operístic en general, del fet de treballar en coordinació amb altres persones i dels referents desenfadats que comparteix una generació.
