Clàudia Baulies (Barcelona, 1994) és una persona forta i atenta a allò que li revelen els sentits, agraïda amb les persones que l’acompanyen i generosa amb les explicacions; d’idees clares i música profunda. Compon des de la sinestèsia per mètode però també per convenciment i parla d’uns viatges invisibles, personals i altruistes, que conviden a la introspecció. A la seva entrevista es parla sobre la imatge de vídeo, aquella que fa evident el pes del temps; sobre la imatge metafòrica, aquella que existeix només com a idea comparada, com a recurs imaginatiu, com a ideal abstracte; sobre la imatge il·lustrada i sobre la fotografiada, sobre aquelles imatges que, malgrat estar quietes, poden explicar històries d’elfs, fades i trols, de planetes i naus espacials.
