Ariadna Alsina-Tarrés (Figueres, 1980) escolta la música amb l’atenció de qui observa una mostra a través d’un microscopi, amb l’entusiasme de qui sap veure harmonia allà on d’altres hi veuen caos. Compon des de la curiositat intel·lectual i des de les ganes de qüestionar i desenvolupar la idea de so, de treballar la noció de temps, de fer visibles totes les textures que s’amaguen darrere les freqüències acústiques i sintètiques. En el llibre parla d’allò que la va portar a interessar-se per la sonologia, de la frontera entre la música i el soroll, de la importància del gest en la interpretació o de la relació que estableixen intèrpret i tecnologia en la música mixta. També partim d’algunes de les seves obres per analitzar els diferents angles des dels quals el fet sonor pot entrar en contacte amb el cinema, amb l’escultura i amb la literatura.
