Fabià Santcovsky (Barcelona, 1989) parla de manera sincera i reflexiva, des d’un interès plural i profund per tot allò que el crida o tot allò que l’apropa a universos singulars. La seva música reflecteix aquest mateix món vast i divers a través d’una experimentació que admira la innovació passada però que, lluny de situar-se en la nostàlgia, s’encamina cap a una voluntat de seguir avançant. Parlem del trencament i de la innovació, de l’art i de la ciència, de la noció de bellesa, de la tradició i els referents, del que entenem com a productivitat en creació, de la despossessió en els projectes col·laboratius i dels ponts que uneixen i separen orient i occident.
