Pol Requesens (Igualada, 1990) és proper i implicat en el tracte, té un sentit present de la realitat i escolta atent el que passa al seu voltant. La seva música, de vegades juga amb els límits de la tonalitat, d’altres amb els límits del llenguatge i d’altres amb els límits de les intervencions en els instruments, proposant així, una tendència a la innovació en les sonoritats sense ignorar la base tradicional de la qual parteixen. A la seva entrevista es parla dels prejudicis de la música per a orgue, de la composició pensada per a espais concrets, però també sobre la banalització del llenguatge, l’eterna contraposició de l’art per l’art i l’art compromès o la possible incidència de la música clàssica en realitats que la troben del tot allunyada.
