Quan parlem del passat colonial espanyol, poques vegades ens ve al cap Guinea Equatorial. Coneguda com la Guinea Espanyola, és l’únic país africà de parla oficial castellana i va ser colònia del país durant gairebé dos segles.
Territori cedit per Portugal a finals del segle XVIII, inicialment va ser un territori oblidat i, més endavant, un espai d’explotació econòmica, sobretot a través de plantacions de cacau i cafè, on milers de guineans van ser sotmesos a condicions de treball forçós. La presència espanyola no va ser només econòmica, també va ser un imposició cultural, religiosa i política, amb una educació molt controlada i un fort paternalisme.
La independència no va arribar fins al 1968, amb un nou estat que va néixer enmig de tensions internes, una economia molt dependent i sota l'ombra d’un passat colonial mal resolt.
Avui, a SOM Pòdcast, repassem la història de la colonització espanyola en aquest territori africà. En parlarem amb Gustau Nerín, doctor en antropologia i historiador especialitzat en l'estudi del colonialisme espanyol a l'Àfrica.
Nerín, que va residir a Guinea Equatorial durant 7 anys, és també professor universitari i autor de llibres com ‘Guinea Equatorial, història en blanc i negre’ (Península/Edicions 62), ‘Traficant d'ànimes’ (Pòrtic), o el recentment reeditat ‘La última selva de España’ (Catarata).
