El mal al món
"I Jehovà va veure que la maldat dels homes era molta a la terra, i que tot designi dels pensaments del cor d'ells era de continu només el mal. I es va penedir Jehovà d'haver fet home a la terra, i li va doldre al seu cor." Gènesi 6: 5-6
Què ha passat des que acabem el capítol dos i aquesta forta afirmació al capítol 6 perquè Déu mateix es penedeixi d'haver fet l'home? Molt, tristament. I ens podem preguntar: si Déu va fer tot bo, com és possible que el mal arribés a tal punt a la terra? Tornem al capítol 3 per estudiar-ho.
El primer verset ens introdueix a un nou personatge, la serp, del qual no en sabem res a part que és astuta. Qui és en realitat aquesta serp, i si tot era bo a Edèn, què hi feia? La resposta la tenim més endavant a la Paraula de Déu. A Apocalipsi 12:9 llegim la fi d'aquesta serp: ”I va ser llançat fora el gran drac, la serp antiga, que es diu diable i Satanàs, el qual enganya el món sencer; va ser llançat a la terra, i els seus àngels van ser llançats amb ell."(Perdó pel espòiler).
Isaïes 14 i Ezequiel 28 ens expliquen com Déu havia creat els àngels abans de la creació del món. A aquests havia creat bells, i amb la capacitat de decidir, igual que va crear a l'ésser humà (a això en diem lliure albir). El més bonic de tots, Lucero, va decidir rebel·lar-se contra Déu, i va ser fet fora del cel juntament amb els àngels que el seguien. Aquests, com veiem a Apocalipsi esperen un final just, però mentrestant, veiem que tenen com a missió enganyar per tot el món.
I veiem que a l'hort de l'Edèn aconsegueix fer dubtar l'Eva. Aquesta és enganyada, i Adam, veient que la seva companya humana ha pecat i s'ha allunyat de Déu, decideix (pel seu lliure albir), quedar-se amb ella i allunyar-se de Déu.
Aquest és el pecat d'Adam, pel qual entra el pecat al món. Veiem després que Caín, al capítol 4, per enveja i ira, acaba matant el seu germà. La raça humana es propaga, i quan arribem al capítol 6, Déu està fart de la maldat de l'home.
Veiem la rapidesa amb què l'ésser humà, en prendre el seu propi camí, s'allunya de Déu i va en deteriorament moral. El verset 6:11-12 diu "I es va corrompre la terra davant de Déu, i hi havia la terra plena de violència. I va mirar Déu la terra, i heus aquí que estava corrompuda; perquè tota carn havia corromput el seu camí sobre la terra. I va dir Jehovà: exterminaré de sobre la faç de la terra els homes que he creat, des de l'home fins a la bèstia, i fins al rèptil i les aus del cel; doncs me'n penedeixo d'haver-los fet." Gènesi 6:7
A Gènesi 6: 13, Déu parla amb Noè, home just que troba gràcia davant Déu (6:8). "Va dir, doncs, Déu a Noè: He decidit la fi de tot ésser, perquè la terra és plena de violència a causa d'ells; i heus aquí que jo els destruiré amb la terra"
Sembla que la corrupció de l'home s'havia estès a la resta de la creació de Déu. El pecat havia afectat tot allò que Déu havia fet i era bo. Ara estava corromput i ple de violència.
A Romans 8:19-23 lleguim: "Perquè l'anhel profund de la creació és esperar ansiosament la revelació dels fills de Déu. Perquè la creació va ser sotmesa a vanitat, no de la pròpia voluntat, sinó per causa d'aquell que la va sotmetre, en l'esperança que la creació mateixa serà també alliberada de l'esclavatge de la corrupció a la llibertat de la glòria dels fills de Déu."
Déu comparteix el seu pla amb Noè sobre aquest nou començament: "jo faré ploure sobre la terra quaranta dies i quaranta nits; i exterminaré de sobre la faç de la terra tot ésser vivent que vaig fer."
Diu la Paraula que "va fer Noè d'acord amb tot el que li va manar el Senyor" (7:5), va construir l'arca i va organitzar la seva família i els animals que Déu va disposar. I va passar tal com el Senyor havia dit. Hi va haver un diluvi i desastres naturals que van acompanyar que va cobrir la terra fins als pics més alts, i en arribar la calma, només queden a la Terra Noè, la seva dona, i els seus tres fills amb les seves dones, vuit persones. Havien après la lliçó? Apreciarien la gràcia que havien rebut de part de Déu? Seguirien al Senyor?
Al capítol 8, Noè edifica un altar i ofereix sacrifici agradable al Senyor. Déu decideix que no maleirà la terra per culpa de l'home mai més, malgrat que l'home és dolent des de la seva joventut (8:21) Déu dona a Noè i als seus fills anys perquè puguin fructificar-se i repoblar la terra, i els protegeix dels animals, donant-los senyoriu sobre aquests i els hi entrega tot ésser vivent i les plantes per alimentar-se.
Tanmateix, els qui han trobat gràcia davant Déu no triguen gaire a mostrar la maldat que mora al cor de l’home. El capítol 9:18 narra com Noè va plantar una vinya, i quan aquesta va produir fruit, va fer vi i es va embriagar, i anava nu per la seva tenda; un dels seus fills el troba nu i embriagat i se'n burla en lloc de cobrir-lo. Els altres dos germans cobreixen la nuesa del seu pare, i Noè acaba maleint Cam i la seva llavor.
Parem aquí a meditar en el contrast de l'obra humana amb la preciosa obra de Déu. Veiem que l'ésser humà, des del principi, ha triat el seu propi camí, deixant Déu de banda. Tot i tenir un començament perfecte i un ambient perfecte, l'ésser humà tria deixar Déu per prendre les seves pròpies decisions, i cada cop això porta al pecat i al caos. Et sona? Mira al teu voltant. Medita en allò que serà realment la solució a tot el mal de la nostra societat, a tot el mal d'aquest món.
Acompanya'm demà per estudiar la Paraula de Déu juntes i poder entreveure Reflexos de la seva glòria.
