T'has preguntat mai perquè anomenem a les dues seccions principals de la Bíblia els Testaments? A què creus que es refereix? No són testaments com l'ús que nosaltres donem a aquest terme avui dia. No és una darrera voluntat, com solem nosaltres entendre quan sentim la paraula “testament”. La paraula utilitzada es pot traduir com a testament o com a pacte. Així que si pensem més aviat en el significat de pacte, entenem millor allò que aquestes dues seccions comparteixen amb nosaltres. En primer lloc, l'antic testament ens presenta el pacte que Déu va fer amb la nació jueva. Com hem pogut contemplar, qui va donar el pacte és fidel, per la qual cosa el pacte era ferm. Si hagués depès d'una fidelitat de part dels dos costats, el pacte hauria estat aviat invalidat; no obstant això, quan Abraham va acceptar el pacte amb Déu, aquest pacte va ser consolidat per a l'eternitat. Aquest pacte va ser ratificat amb Moisès, confirmat amb la llavor de David i clarament complert en Crist, el Messies. Quan el Messies va venir a la Terra, no només va mostrar que el pacte de Déu amb Israel era, sens dubte, fidel i segur, sinó que ens va presentar un Nou Pacte, un pacte profetitzat per Jeremies i Ezequiel que s'estén a cada persona que accepti entrar en una relació eterna amb Déu a través de Crist. La carta als Hebreus, al capítol 9, contrasta el Pacte Antic i el Pacte Nou, mostrant que mentre el pacte de l'antic Testament era temporal i nacional, el Nou Pacte en Crist és etern i universal. El Nou Testament ens presenta el nou pacte de Déu, pel qual tot aquell que creu en Crist com a Salvador del món, aquell que vingué per salvar-nos dels nostres pecats, té la promesa de vida eterna en Ell. Als primers 17 versets del primer capítol de Mateu se'ns presenta la genealogia de Jesús. Mateu 1:17* resumeix: “Per tant, foren en total catorze generacions des d’Abraham fins a David; catorze més des de David fins a la deportació a Babilònia; i, des de la deportació a Babilònia fins al Crist, també catorze generacions.” Trobem també una genealogia inversa a Lluc 3:23-28, anant des de Jesús nascut a Betlem fins al començament de la història de la humanitat, per mostrar-nos que Jesús, encara que 100% Déu, era també 100% home. Això fa de Jesús l'únic capaç de reconciliar la humanitat amb Déu, i per això va venir a la Terra. El Nou Testament ens ofereix el compliment de l'Antic Pacte estès a tota la humanitat. Els quatre evangelis ens presenten la vida de Jesús aquí a la Terra. I podrem llegir a través de quatre dels seus deixebles i de la mà divina de Déu la vida del Messies, el seu naixement, ministeri i sacrifici a la creu, acabant amb la seva resurrecció i ascensió a la dreta del Pare. Que Déu t'ompli de benediccions a través de la Seva Paraula, perquè coneguis millor a l'autor de la Salvació. * BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
