Quan Maria va rebre el missatge de l'àngel que concebria de l'Esperit Sant, Déu li va donar un senyal que tot això era de part de Déu, complint el pla de salvació que Déu tenia per a la humanitat. Déu va enviar Maria a visitar Elisabet, la qual estava embarassada del seu primer fill, a una edat ja avançada. Quan Maria va arribar on vivia Elisabet, aquesta ja estava de sis mesos, i ens narren els evangelis que el nadó, va saltar de goig al seu ventre quan Maria va entrar a la casa. Llegim al primer capítol de Lluc que «Quan a Elisabet se li complí el temps d’infantar, va donar a llum un fill. Quan els veïns i els parents es van assabentar que el Senyor li havia tingut tanta bondat, la felicitaven. Succeí que al vuitè dia vingueren a circumcidar l’infant, i li volien posar el nom del seu pare, Zacaries. Però la seva mare hi va intervenir dient: “No! S’ha de dir Joan!”» Com deus recordar, Zacaries, el pare de la criatura, s'havia quedat mut quan l'àngel li va donar la notícia de l'embaràs de la seva dona, i encara no podia parlar. Els qui hi eren, van dir a Elisabet: Per què vols posar-li Joan? I li van insistir “Si no hi ha ningú de la teva parentela que porti aquest nom!”. Aleshores van preguntar per signes al seu pare, com el volia anomenar. Curiós que li parlessin per signes, doncs Zacaries no s'havia quedat sord, sinó simplement mut. Però Zacaries, «va demanar una tauleta i hi va escriure: “Joan és el seu nom.” I tots van quedar estranyats. A l’instant li va desaparèixer l’impediment de la boca i el de la llengua, i, recuperada la paraula, beneïa Déu. Tots els veïns van quedar fortament impressionats, i per tota la serralada de Judea es parlava d’aquest fet, i tots els qui en van tenir coneixement ho retenien dintre seu, tot pensant: “Què deurà ser aquest noi?” Perquè, evidentment, la mà del Senyor era amb ell.» Joan anunciaria el Messies. Zacaries ho va proclamar així que la seva veu va ser restaurada, i llegim als versets del 76-79 sobre Joan el Baptista: «I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs davant del Senyor preparant els seus camins per fer conèixer al seu poble la salvació i el perdó dels seus pecats per l’amor entranyable del nostre Déu, que ens farà venir una aurora celestial per il·luminar els qui viuen en la fosca i en l’ombra de mort, i per conduir els nostres passos per un camí de pau.» LLUC 1:76-79 BEC. Joan prepararia el camí al Salvador; aquest seria el seu propòsit en aquesta Terra. Encaminaria aquells que volguessin deixar les tenebres per assolir la Llum. Però encara havia de créixer i aprendre. Ens diu el darrer verset del primer capítol de Lluc que Joan «anava creixent i el seu esperit s’enfortia, i s’estava en llocs deshabitats fins al dia que es va manifestar a Israel. » LLUC 1:80 BEC. Els seus pares, Elisabet i Zacaries van tenir l'oportunitat de criar Joan de manera que creixés sa i fort i s'enfortís en esperit. L'esperaven moments difícils a la seva vida, però l'educació espiritual que va rebre a casa el prepararia per complir el propòsit de Déu a la seva vida. Com Joan, nosaltres també podem avui dia deixar que Déu faci servir les nostres vides per presentar als altres al Messies. Siguem enfortides en esperit i guiem els altres al coneixement del Salvador del món. *BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
