Joan Baptista, uns mesos més gran que Jesús, va començar el seu ministeri abans que el
seu parent, predicant del pecat d'Israel i el necessari penediment, preparant el camí per a
l'obra que Crist duria a terme, Llegim a Mateu 3:1 «Per aquells dies es presentà Joan
Baptista, que predicava en el desert de Judea. Deia: “Convertiu-vos, que el Regne del Cel
és a prop.” El profeta Isaïes es refereix a ell quan diu: Veu d’un que clama en el desert.
Prepareu el camí del Senyor, adreceu les seves sendes.»
Mateu, Marc, Lluc i Joan narren el ministeri de Joan Baptista, i fan ressò de la profecia
d'Isaïes 40 sobre aquell que vindria preparant el camí per a l'arribada del Messies.
Com ens narra Mateu al capítol 3, Joan predicava al desert de Judea sobre la necessitat
de penediment. «Acudien a ell gent de Jerusalem, de tota la Judea i de tota la vall del
Jordà, i els batejava al riu Jordà mentre confessaven els seus pecats.» MATEU 3:5-6*.
Venien de tota la regió, i se'n penedien, i Joan els batejava.
El seu ministeri es va estendre fins i tot als líders religiosos.
Llegim que "molts dels fariseus i dels saduceus venien al seu baptisme"
No obstant això, Joan, que no semblava intimidat per l'autoritat d’aquests. «En veure que
molts fariseus i saduceus venien a batejar-se, els digué: “Cria d’escurçons! Qui us ha
ensenyat com escapar del càstig que s’acosta? Feu, doncs, els fruits que corresponen al
penediment i no us feu il·lusions dient-vos interiorment: “Tenim Abraham per pare”; perquè
us dic que d’aquestes pedres Déu pot fer sortir fills a Abraham.» MATEU 3:7-9*.
Aquests líders religiosos de l'època venien al baptisme de Joan, però no mostraven un
penediment genuí, ja que les seves accions no canviaven. La seva confiança era que
eren de la nació escollida de Déu. Pensaven que perquè eren descendents d'Abraham
tenien el cel guanyat. No obstant això, Joan els parla durament, anomenant-los
“generació d'escurçons”. Només Crist podria deslliurar-los de la ira que ha de venir.
Joan parlava d'aquell que venia darrere seu. Joan mai no va parlar de si mateix com el
que donava perdó. Ell predicava el penediment, ingredient imprescindible per obtenir el
perdó que vindria del Messies. Joan els diu que ell batejava amb aigua, però Crist
batejaria amb l'Esperit Sant i foc. Joan no podia saber si aquells que venien a batejar-se
penedits dels seus pecats presentaven en realitat penediment genuí, però Crist seria
diferent. Ell coneixeria l'ànima de cadascú. Joan els parlava del que venia darrere d'Ell
dient:“netejarà la seva era, recollirà el seu blat i cremarà la palla”.
El baptisme de Crist seria diferent perquè seria una obra de l'Esperit Sant.
Aquells que en penediment sincer venen a Crist per a perdó de pecats romanen en Ell.
Aquests són el blat de Déu. Joan no podia discernir entre el penediment veritable i una
mostra de religiositat. Però Déu sí. Ell sap els que són seus i els que només n'estan
aparentant. I Ell recollirà el blat i cremarà la palla.
Veiem com Joan era molt diferent en personalitat i mètode a Jesús.
A diversos textos dels evangelis veiem un contrast entre tots dos, i Crist, a Lluc 7, després
d'identificar Joan davant els oients com el profeta enviat per preparar el camí, fa
referència a les diferències davant la gent dient en el verset 33-34* «Perquè ha vingut
Joan Baptista, que no menjava pa ni bevia vi, i vau dir: ‘Està endimoniat.’ Ha vingut el Fill
de l’Home, que menja i beu, i dieu: ‘Mira quin home més golafre i bevedor, un amic de
recaptadors i descreguts.»
Els mateixos que criticaven Joan per tenir un estil més excèntric criticaven Jesús per
relacionar-se amb tothom i menjar de tot. Però el que estaven rebutjant en tots dos era el
missatge de penediment i fe per a salvació de pecats.
Joan va complir el propòsit que Déu tenia per a ell amb la seva personalitat pròpia, però
sempre fidel a Déu, predicant el penediment a qui l'escoltava, i ensenyant als seus
deixebles a pregar, com podem veure de Lluc 11:1. Veiem que encara que era molt
diferent de Jesús, no per això va desestimar el ministeri que Déu li havia donat a ell, sinó
que es va donar a si mateix per dirigir la mirada dels qui el seguissin cap al Crist, el
Salvador.
Que aquest sigui un repte per a cadascuna de nosaltres, i que amb la personalitat i dons
que el Senyor ens hagi donat, guiem als altres cap a Crist.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
