Un dels dies en què Joan el Baptista era a la riba del riu Jordà, anunciant la necessitat de
penediment per al perdó de pecats, se li va acostar un home perquè el bategés, però
aquest home no era un qualsevol. La cara pot ser que li fos familiar. Recordem que
Elisabet i Maria eren parents, encara que no vivien al mateix lloc. És probable que Joan i
Jesús, encara que a penes sis mesos de diferència entre ells, no s'haguessin trobat, o
potser s'haurien vist en alguna reunió familiar.
L'any en què Josep i Maria van viatjar a Jerusalem quan Jesús tenia 12 anys, és probable
que coincidís amb Joan i la seva família per a la cerimònia que els nens jueus de 12 anys
duien a terme. No ho podem dir amb certesa. No obstant això, el dia que Jesús va venir
de Natzaret de Galilea i es va acostar a Joan per ser batejat, Joan va saber que qui tenia
davant era l'Anyell de Déu que treu el pecat del món. Així ens ho narra Joan al capítol 1,
verset 9.
Els quatre evangelis ens narren el baptisme de Jesús (Mateu 3, Marc 1 i Lluc 3 i Joan 1).
Joan venia preparant el camí per a aquells que penedits rebrien l'obra de Crist a la creu
per a perdó de pecats. Jesús guiat per l'Esperit Sant, va anar a Joan per batejar-se. Però
com Joan li va dir, Ell no tenia necessitat de ser batejat. Jesús no tenia res de penedir-
se'n, ja que no tenia pecat. Aleshores, per què va venir al Jordà per ser batejat? Ens narra
Mateu 3:15* que Jesús li va dir: «Deixa que ara sigui així, perquè ens cal dur a
compliment tota justícia.” Aleshores s’hi avingué.»
Hem de concloure que Jesús va venir al riu Jordà com a substitut nostre, mostrant que hi
ha d'haver penediment per poder rebre per fe la salvació en Crist. Jesús moriria a la creu
tres anys més tard per portar en ell el càstig del pecat que nosaltres els pecadors
mereixíem.
La profecia d'Isaïes 42:1, segles abans ja ens presentava al “servent de Jahvè”, el que
portaria justícia a les nacions. Al Jordà, davant Joan i els que hi eren, l'Esperit Sant de
Déu, en forma de colom va baixar sobre Jesús en sortir de les aigües, i ens narren els
evangelis que «es va sentir una veu del cel que deia: “Aquest és el meu Fill, l’Estimat, en
qui m’he complagut.”» MATEU 3:17*. Aquesta seria la presentació oficial i el
començament del ministeri del promès Messies.
Després de ser batejat, Jesús va començar el seu ministeri, i Joan va continuar el seu.
A Mateu 11 i Lluc 7 llegim que Joan, en sentir l'ensenyança i els miracles de Jesús, cap a
la meitat del seu ministeri, va enviar els seus deixebles a Jesús. "Quan, doncs, els homes
van venir a ell, van dir: Joan el Baptista ens ha enviat a tu, per preguntar-te: Ets tu el que
havia de venir, o esperarem un altre?" Jesús va confirmar amb els seus fets i paraules que
ell era, com Joan semblava entendre i volia confirmar, el Messies, l'enviat de Déu.
Jesús, parlant de Joan diu a Lluc 7:27* «Aquest és de qui diu l’Escriptura: Mira, envio al
teu davant el meu missatger; ell et prepararà el camí davant teu.»
Joan, com Simeó, Anna, i altres que genuïnament esperaven el Messies, va poder
reconèixer que el que venia a ell per ser batejat a les aigües del Jordà era el Salvador que
esperaven. El seu baptisme confirmava que el penediment, la confessió de pecat (no a
cap persona aquí a la Terra, sinó a Déu mateix), juntament amb la fe dipositada a l'obra
salvadora de Jesucrist és el que assegura la salvació dels nostres pecats i la vida eterna
que Crist ofereix, per a tu, per a mi, i per a tot aquell que creu.
BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
