Jesús, després de passar quaranta dies i quaranta nits sense menjar, estava cansat i
afamat. El maligne, aprofitant el moment, va venir a molestar-lo amb tres temptacions. Les
tres temptacions de Jesús al desert representen tres formes diferents de temptacions que
tots enfrontem. I és que encara que sembla que la temptació o dificultat que estem
passant és única, la veritat és que, com se sol dir, no hi ha res de nou sota el sol.
L'ésser humà ha experimentat les mateixes temptacions al llarg dels segles, i el temptador
no ha de pensar gaire per fer-nos caure en els mateixos errors dels nostres
avantpassats.Tot i aixó, com vèiem anteriorment, és possible resistir la temptació i sortir
corrent de les situacions que ens provoquen a fer allò que no volem fer.
El fet de poder identificar la temptació és el primer pas per a la victòria.
Totes les temptacions es poden classificar en tres tendències de l’home cap a Déu.
Podem dir que l'ésser humà té la temptació constant d'ignorar Déu, de manipular Déu, o
de substituir Déu. Aquesta classificació no és única ni original, però em va agradar
l’ensenyança del meu marit i la vull compartir.
A la primera temptació, Satanàs va venir a Jesús, i mostrant-li les pedres del desert al
voltant «Aleshores el temptador se li acostà i li digué: “Si ets Fill de Déu, mana que
aquestes pedres es tornin pans.”» MATEU 4:3 BEC.
Jesús era el Fill de Déu, i podia fer miracles. Sabem que podria haver convertit qualsevol
objecte o substància en alguna cosa bona per menjar, però Ell no havia estat guiat al
desert per satisfer la gana. La voluntat del Pare per a Ell en aquesta ocasió era una altra.
La seva resposta a Satanàs va venir de la Llei sagrada: «Ell li respongué: “Hi ha escrit: No
solament de pa viurà l’home, sinó de tota paraula sortida de la boca de Déu.”» MATEU 4:4
BEC.
Jesús va deixar el temptador sense paraules. Aquest volia que Jesús ignorés el desig de
Déu per satisfer els seus propis desitjos. I així hi ha moltes temptacions a la nostra vida
que s'assemblen a aquesta. No era gens dolent menjar pa després de tants dies sense
menjar. Acostumem nosaltres a preguntar i què hi ha de dolent en això o allò? Pot ser
que en si no sigui dolent, però si ens desvia del que Déu desitja que fem, aleshores hem
de decidir si agradarem a Déu, o farem el que ens demana el cos aquí i ara. D'això en
tractava la primera temptació.
Satanàs, veient que havia perdut, va anar a temptar-lo una segona vegada.
En aquesta ocasió, veiem a Mateu 4:5-6* que «Després el diable se l’emporta a la Ciutat
Santa, el posa damunt el pinacle del temple i li diu: “Si ets Fill de Déu, llença’t daltabaix,
perquè hi ha escrit: Donarà ordre als seus àngels que estiguin per tu, i que et duguin a les
palmes de les mans, a fi que els teus peus no ensopeguin amb cap pedra.”» Jesús li va
dir «També hi ha escrit: No temptaràs el Senyor, el teu Déu.”»
Que llest el temptador. Ja que Jesús li havia respost amb les Escriptures, ell va treure fora
de context uns textos bíblics per intentar fer que Jesús pequés. Però com seria pecat
saltar del temple? podries preguntar. Si Jesús s'hagués llençat de la part més alta del
temple, Déu no podria deixar-lo morir, oi? Déu l'hauria de salvar d'alguna manera per
complir el pla per al qual Jesús havia vingut al món. En llençant-se del temple, Jesús
estaria manipulant Déu per al seu propi benefici en lloc d'obeir Déu sense reserves ni
xantatges.
Quantes vegades pensem que podem manipular Déu? Temptem Déu quan ens
convencem que si fem alguna cosa Ell haurà de respondre de certa manera. En lloc de fer
que Déu actuï segons el nostre pensament, hauríem de dir, com Crist ens va ensenyar a
pregar, que la voluntat del cel sigui feta aquí a la Terra, i no a l’inrevés.
«El diable, altre cop se l’enduu amb ell, fins al cim d’una muntanya molt alta, i li fa veure
tots els reialmes del món i el seu esplendor, i li diu: “Tot això et donaré si et prosternes i
m’adores.”» MATEU 4:8-9 BEC.
Quina proposició absurda! La Terra i la seva plenitud pertanyen a Déu. Jesús era Déu, i
Ell tindrà potestat sobretot regne i tota glòria, en el seu temps. Però Satanàs li oferia ara.
Si per aconseguir alguna cosa, Jesús havia de reemplaçar Déu, adorant al seu lloc el
mateix diable, com podria tornar a aixecar el cap i complir el pla de Déu per a la
humanitat?
«Però Jesús li diu: “Véste’n Satanàs, perquè hi ha escrit: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i
només a ell donaràs culte.”» MATEU 4:10 BEC.
Ningú ni res pot prendre el lloc de Déu a les nostres vides. Tot allò que reemplaça Déu es
convertirà en un ídol per a nosaltres. Déu vol que l’adorem i servim a Ell.
Podem fins i tot intentar reemplaçar Déu nosaltres mateixos, volent fer allò que només
Déu pot. Intentem estar a tot arreu a tota hora, controlar tot allò del nostre voltant, i
deixant de dependre del nostre Creador, acabem alçant-nos a nosaltres mateixos sense
voler. I el pitjor de tot és que no en gaudim.
Quan millor és deixar que Déu sigui Déu, i postrar-nos davant d'ell per servir-lo amb goig.
Jesús va contestar a cada temptació amb la Paraula Escrita i sense titubejar. I el
temptador, veient que no podia fer-lo caure, va marxar.
Preparem-nos amb la Paraula de Déu per estar ferms davant de les temptacions del
maligne, i així poder donar glòria a aquell que ens estima i ens cuida.
