Per poder seguir l’estudi i els esdeveniments compartits als evangelis dels tres anys de
ministeri de Jesús a la regió de Galilea, dividirem la informació en tres apartats, la
instrucció directa de Jesús, l’ensenyament a través de paràboles, i els senyals
miraculosos que Jesús va mostrar.
Tots quatre evangelis tracten tots aquests apartats del seu ministeri, encara que no tots
inclouen totes les històries. Hi ha recursos disponibles que mostren l’harmonia dels
evangelis que es poden consultar durant la lectura d’aquests, i en la majoria de les
edicions de la Bíblia se solen referenciar els textos relacionats per al seu estudi i
seguiment, i són de molta utilitat.
Quan Jesús va tornar del seu temps al desert i va començar a ajuntar els seus deixebles,
la veu va començar a córrer. Jesús era especial, i molts el començaven a notar. Tant era
així, que estant a Canà, durant un casament a què Jesús havia estat convidat al costat
dels seus deixebles, Maria la seva mare, veient que faltava vi per al banquet, va anar a
Jesús per dir-li: “No tenen vi” (Joan 2:3).
Que tinguem constància, Jesús encara no havia fet cap miracle públic, però va entendre
que la seva mare li estava demanant un favor, que suplís la necessitat dels que hi eren
presents. Jesús va qüestionar la seva petició, i li va explicar que l’hora de mostrar senyals
encara no havia arribat.
Sembla que Maria entenia i acceptava l’autoritat de Jesús, però també en coneixia el
poder. Va demanar als qui hi eren treballant que fessin el que Jesús els digués, i va deixar
que Jesús decidís el que hauria d’esdevenir.
Jesús va demanar que omplissin totes les gerres d’aigua. Els servents van tenir confiança
en Jesús, perquè malgrat que les seves instruccions no semblaven tenir sentit, ho van fer,
i Jesús, els va dir, «“Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.” Ells n’hi van portar. El cap
de servei va tastar l’aigua convertida en vi, i com que no sabia d’on procedia –si bé els
servents que havien tret l’aigua sí que ho sabien–, va cridar el nuvi i li va dir: “Tothom
serveix primer el bon vi, i quan ja han begut molt serveix el vi ordinari. Però tu has guardat
el bon vi fins ara.”»JOAN 2:8-10 BEC.
Joan ens relata aquí el primer de molts miracles de Jesús.
Dies més tard, el verset 23 del mateix capítol ens diu que veient els senyals que feia
Jesús, molts jueus van creure en Ell, identificant-lo com el Messies. No obstant això, ens
diu el text que Jesús, que coneix els cors, no se’n refiava. Pel que sembla, alguns hi eren
per a l’espectacle.
És important que entenguem que els senyals miraculosos que Jesús va fer mentre va ser
aquí a la Terra van ser específicament per mostrar que Ell era, sens dubte el Messies
promès, l’Ungit enviat.
El seu propòsit no era curar tothom qui trobava, ja que Llavors, hagués curat tothom, però
no ho va fer. El seu propòsit era mostrar que Ell era el Déu Totpoderós.
Després de veure alguns esdeveniments durant els primers dies del ministeri de Jesús, i
abans d’endinsar-nos a estudiar els seus ensenyaments, veurem els miracles de Jesús.
Però volia deixar clar allò que la Bíblia ensenya sobre els miracles i quin era el seu
propòsit a fer-los.
La Paraula de Déu fa que els senyals miraculosos no siguin necessaris. La seva Paraula
és viva i eficaç i amb ella en tenim prou per conèixer el Messies i seguir-lo amb seguretat.
Desitjo que l’estudi de la vida del ministeri de Jesús a Sa Paraula et guiï a Ell mateix i et
faci experimentar la seva presència a la teva vida.
