Ens explica Joan 2 (2:12-25) que al començament del ministeri de Jesús, quan va arribar el temps de la celebració de la pasqua dels jueus, va pujar a Jerusalem, i entrant al temple, «va trobar els venedors de bous, d’ovelles i de coloms, i els canvistes asseguts a les taules. Aleshores es va fer un fuet de cordes i els expulsà tots del temple, amb les ovelles i els bous. També escampà les monedes dels canvistes i els bolcà les taules. Jesús va procedir a fer fora els mercaders que estaven aprofitant-se de l'època de la pasqua per fer negoci, canviant moneda i venent animals al temple i els va dir “Traieu això d’aquí; no convertiu la casa del meu Pare en un mercat.”» JOAN 2:14-16*.
Durant la darrera setmana de Jesús a la Terra, Jesús tornaria a anar a Jerusalem una vegada més, per a la celebració de la Pasqua. I una vegada més, trobaria el temple ple de llocs de comerciants desitjosos d'utilitzar la religió per guanyar diners. I una vegada més, com ens narren els evangelis, Jesús els faria fora, demanant el respecte que mereix la casa de Déu.
Veiem Jesús en aquesta visita a Jerusalem, al començament del seu ministeri, proclamant la seva identitat com a Senyor del temple, exercint la seva santa autoritat. Els seus deixebles es van adonar que allò que Jesús estava fent evocava el Salm 69:9*, que parlava del Messies en el qual es llegeix: «El zel de la teva casa em consumeix.».
Els jueus també, sorpresos per la manera de defensar l'honra del temple de Déu, i amb el coneixement que tenien de les Escriptures, demanaven més senyals que ell era en realitat el Messies esperat. Jesús, que coneixia els cors, podia discernir entre els que es meravellaven dels senyals i els que de cor esperaven l'enviat de Déu i estaven disposats a seguir-lo.
Aquell dia al temple, els que van contemplar els fets van poder meditar el que venien a fer a la casa de Déu.
És important que nosaltres també, segles després, analitzem la nostra tradició religiosa. A què anem al temple? Nosaltres en diem església. Assistim a l'església per beneficiar-nos d'alguna manera material? Assistim potser per suplir les nostres necessitats socials? Tenim clar el propòsit de reunir-nos?
Així com el temple era un lloc per adorar Déu, fem que el nostre temps a l'església sigui un reflex de la nostra contínua adoració.
Congreguem-nos amb el desig de lloar Déu amb qui de cor sincer el busquen.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
