En acabar la celebració de la pasqua i havent acabat el que havia vingut a fer, Jesús va iniciar el seu viatge de tornada a Galilea. El camí més senzill per arribar a Galilea requeria que passessin per Samaria, zona que els jueus evitaven a causa del menyspreu que mostraven els samaritans. Recordem que segles abans,la zona havia estat poblada per estrangers, i encara que aquests havien adquirit costums dels jueus, no eren ben vistos pels jueus. Molts fins i tot feien una volta i viatjaven més hores per no passar per Samaria. Però no van fer això Jesús i els seus deixebles. A ells els va caldre passar per Samaria, ens diu el text. Per què seria això?
Ens diu Joan 4:5-7* que «Així va arribar a una ciutat de Samaria que es diu Sicar, prop del terreny que Jacob va deixar al seu fill Josep. Allí hi havia el pou de Jacob. Quan era prop de migdia, Jesús, cansat de caminar, es va asseure a la vora del pou. En això que va arribar una dona de Samaria a pouar aigua.»
Mentre els deixebles anaven a la ciutat a comprar menjar, Jesús va anar al pou on tenien costum els veïns de treure aigua. Era migdia i no hi havia ningú traient aigua. Però mentre Jesús descansava, Joan ens diu que va venir una dona samaritana. I Jesús va iniciar una conversa amb ella demanant-li que compartís una mica de la seva aigua. La dona va respondre sorpresa: «Com és que tu, un jueu, em demanes de beure a mi, una samaritana? Perquè els jueus no es fan amb els samaritans.» JOAN 4:9*.
Sabia que ell era jueu, i no esperava que li dirigís la paraula a ella. Però Jesús no compartia els prejudicis dels seus paisans. Ell no havia passat per aquí per satisfer la seva set. Més aviat, qui coneix els cors necessitava passar per Samaria per poder parlar amb aquesta dona.
«Jesús li respongué: “Si coneguessis el do de Déu i qui és el qui et diu dóna’m de beure, series tu qui li’n demanaria, i ell et donaria aigua viva.” Li diu, la dona: “Senyor, tu no tens poal i el pou és profund, d’on trauràs aigua viva?»JOAN 4:10-11*
La samaritana, igual que Nicodem quan Jesús li va parlar, va entendre literalment les paraules de Jesús. Era comprensible, Els mateixos deixebles, més tard a la història, confondrien les seves paraules en dir-los que tenia un menjar que ells no sabien. Si ells havien anat a comprar el menjar, què podria haver menjat Jesús? És que algú li havia portat menjar? Ell els va haver d’explicar: «El meu aliment és complir la voluntat del qui m’ha enviat.» JOAN 4:34* És clar, Jesús no parlava d'aigua i menjar físic. Ell estava oferint a la samaritana una cosa que només Déu podia donar.
«Li respongué Jesús: “Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornaran a tenir set, però el qui begui de l’aigua que jo li donaré ja no tindrà set mai més, sinó que l’aigua que jo li donaré esdevindrà dintre seu un doll d’aigua que brollarà per a donar-li vida eterna.”» JOAN 4:13-14*.
Com li havia ofert a Nicodem a Jerusalem, Jesús li estava oferint alguna cosa que canviaria la seva vida d'un estat temporal i fútil a un etern. L'aigua que Jesús oferia podia saciar eternament.
La samaritana continuava sense entendre el que Crist oferia, per la qual cosa li va dir:«Senyor, dóna’m aigua d’aquesta, perquè no tingui mai més set ni hagi de venir més aquí a pouar-la.”» JOAN 4:15*. Ella cercava un canvi de rutina. Esperava que allò que aquest jueu tenia per oferir-li fes la seva vida més fàcil. Però aquest no era el propòsit de Jesús.
Veient que la samaritana no entenia, Jesús va girar la conversa per cridar la seva atenció. «Li diu: “Vés a cridar el teu marit i torna aquí.” » JOAN 4:16* I ella, amb tota sinceritat, li va dir que no tenia marit. Jesús li diu: “Ja ho dius bé que no en tens, de marit, perquè n’has tingut ja cinc, i el que ara tens no és pas el teu marit; en això has dit la veritat.”»JOAN 4:17-18*Aquest home semblava saber-ne el més íntim! Seria un profeta? La samaritana va aprofitar per preguntar quin era el lloc idoni d'adoració, ja que samaritans i jueus discrepaven en aquest assumpte; a allò que Jesús va contestar:«Déu és esperit, i els qui l’adoren cal que l’adorin en esperit i en veritat.”
Jesús no va entrar en temes conflictius sobre tradicions i ritus, sinó que la va dirigir a l'essència: Adora Déu en esperit i en veritat.Li diu la dona: “Jo sé que el Messies ha de venir, és a dir, el Crist; quan vingui ens ho aclarirà tot.” Jesús li diu: “Sóc jo; el qui et parla.”» JOAN 4:24-26*
En sentir això, la samaritana va deixar el seu càntir on era i va sortir al poble a explicar-los a tots sobre Jesús, i llegim que a través del seu testimoniatge els del poble van venir a Jesús, i li van pregar que passés un parell de dies amb ells, i molts van creure en Crist.
Jesús necessitava passar per Samaria, perquè hi havia ànimes disposades a creure en Ell.
Penses potser que tu no saps prou per compartir amb altres de Jesús? La samaritana no en sabia gaire, però quan va conèixer el Messies, va anar a compartir-ho amb altres. Has tingut una trobada amb Crist? Simplement, comparteix el que el Senyor ha fet a la teva vida. La teva història personal pot ajudar els altres a trobar la pau que només Crist pot donar.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
