A Nombres 15 dona instruccions per al poble d’Israel:
«“Parla als fills d’Israel i mana’ls que ells i les generacions futures es facin borles als angles dels seus vestits, i que subjectin la borla de cada angle amb un cordó blau. Així, portant aquestes borles, quan les veureu, us recordareu de tots els preceptes del Senyor i els complireu, i no us deixareu emportar pel vostre cor i els vostres ulls darrere les coses que acostumeu a buscar, prostituint-vos. Així recordareu i complireu tots els meus manaments, i sereu sants per al vostre Déu. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he tret de la terra d’Egipte a fi de ser el vostre Déu. Jo, el Senyor Etern, el vostre Déu.”» NOMBRES 15:38-41 BEC
Fa uns nadals vaig poder viatjar a Israel amb la meva família. Mentre visitàvem Jerusalem, vaig veure alguns jueus ortodoxos al restaurant on havíem entrat a dinar que encara portaven aquests serrells penjant de les seves robes. No sé si sabien l'origen i propòsit dels serrells o si ho fan per tradició. La qüestió no és portar els serrells. El que de veritat importa és que meditem, és a dir, que triem pensar en les veritats i estatuts del nostre Senyor, perquè les decisions que prenguem cada dia estiguin basades en veritats que van més enllà del nostre cor i dels nostres pensaments.
Veiem també en el capítol 16 com els encensers que els rebels de Corè havien utilitzat van ser transformats en un recordatori per al poble que la rebel·lia mai portaria benedicció. Diu així:
«El sacerdot Eleazar prengué els encensers de bronze que havien presentat aquells que van ser cremats, i els van laminar a martell per a recobrir l’altar. Fou per a recordar als fills d’Israel que cap persona profana que no sigui de la descendència d’Aaron no s’ha d’acostar per cremar encens davant el Senyor, a fi que no li passi el mateix que a Corè i la seva colla, tal com el Senyor havia advertit per mitjà de Moisès.» NOMBRES 16:39-40 BEC
Aquests dos textos ens narren com el poble de Déu tenia recordatoris que els ajudaven a tenir memòria dels manaments de Déu i de les conseqüències de la desobediència.
I és que la nostra memòria sol ser molt curta. És cert que fàcilment recordem aquelles coses que ens han fet mal. Però no és tant el fet que tinguem bona memòria. Més aviat ha de veure amb triar recordar, i pensem en allò que ens han fet contínuament, de manera que no aconseguim oblidar el mal que algú ens va fer. Això és fruit de meditació i no de bona memòria.
Quina llàstima que ho fem naturalment amb aquelles coses que ens porten tristesa i ansietat, i que no apliquem aquest mateix principi a les coses que ens convé recordar. Portar els nostres pensaments captius és una pràctica que Déu demana, sabent que aquests, els nostres pensaments, poden jugar-nos males passades.
2 Corintis ens anima a «i totes les altiveses que s’alcen contra el coneixement de Déu; fem presoners tota mena de pensaments i els portem a l’obediència del Crist,» Aquest verset ens recorda que podem portar captius, és a dir, parar i controlar, cada pensament.
Déu ens ha donat la voluntat perquè puguem controlar els nostres pensaments i les nostres accions. Quan deixem que alguna cosa atrapi la nostra ment fins al punt d'atabalar-nos, fins al punt de modificar la nostra actitud, i per tant, les nostres accions, ho fem perquè hem decidit ser conquistades. I si en lloc de pensar en aquestes coses penséssim en el que ens demana Filipencs 4:8?
«Tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.»
A Nombres, Déu instrueix al poble d'Israel al fet que es facin borles en els seus vestits, amb un cordó blau, perquè quan el veiessin es recordessin dels manaments de Déu per a poder posar-los per obra. Seguidament diu “i no mireu darrere del vostre cor i dels vostres ulls” La raó que dona per a la necessitat de recordar constantment els manaments de Déu és que l'ésser humà fàcilment es desvia, posant la mira en el seu “cor” i en el que veuen els seus ulls. Què vull dir amb això? Doncs pot ser que no necessitem a Disney perquè ens recordi que escoltem el nostre cor, perquè per naturalesa és el que solem fer, i Jeremies 17: 9 ens recorda: «El cor és enganyós i pervers més que totes les coses: qui el pot conèixer?’» Ens guiem pel que sentim o pel que veuen els nostres ulls en el moment. I quan això ocorre, podem oblidar fàcilment les veritats que sabem i que en el moment no es veuen. És així com el poble de Déu va tenir por i es va rebel·lar, perquè el que veia amb els seus ulls els espantava. Però veiem quaranta anys més tard que haguessin pogut entrar amb Déu del seu costat. Els nostres ulls i el nostre cor poden donar-nos senyals equivocats que ens facin arribar a conclusions errònies. Per això Déu vol que el seu poble recordi constantment els seus manaments per a posar-los en pràctica. D'aquesta manera, el poble podria ser sant com Déu volia.
Potser nosaltres també fem bé de tenir recordatoris de les veritats de la Paraula. Versets emmarcats que ens recordin el que el Senyor ens està ensenyant, dates per a recordar les bondats del Senyor en la nostra vida , compartir amb uns altres les benediccions del dia a dia. Se t'ocorren altres maneres de recordar els manaments i bondats del Senyor. Mai deixem de pensar en tot allò que Déu ha fet i està fent, i repetim-ho als nostres fills o als que tinguem al nostre voltant, per a mantenir els nostres cors i els nostres pensaments en allò que a Déu li agrada i transmetre la riquesa del coneixement de Déu.
