Explicar i comentar en menys de 10 minuts una història que ocupa diversos capítols a la Bíblia és un repte, però ho intentaré. Els capítols 22 al 24 de Nombres ens narren la història del rei de Moab, Balac, i el profeta Balaam. El relat de què va passar amb Balaam i el poble d'Israel seria còmic si no fos tan depriment. El Senyor no ens dona un resum, sinó que ens permet veure els detalls del que va succeir perquè puguem, crec jo, gaudir de la història i aprendre'n.
Ens diu el text que en veure Balac la victòria d'Israel contra els amorreus, Moab va tenir gran temor. Diu el verset 4 que va dir el rei Balac: “Ara aquesta multitud devorarà tot el nostre entorn, com un bou devora tot l’herbei dels camps. NOMBRES 22:4 BEC
Així que Balac va idear un pla. Va anar a buscar Balaam, un conegut endeví resident de Petor, perquè maleís els d'Israel. Van anar els servents a trobar-se amb Balaam, portant-li regals d'endevinació, com era la tradició. I li van donar el missatge del rei: «Et prego que vinguis i em maleeixis aquest poble, perquè és massa fort per a mi. Potser així el podré vèncer i expulsar del país, perquè jo sé que qui tu beneeixes és beneït, i qui tu maleeixes és maleït.» NOMBRES 22:6 BEC
Balac estava posant tota la seva confiança en aquest endeví, pensant que ell podria fer que el poble de Déu s’afeblís per derrotar-lo.
«Déu es revelà a Balaam i li digué: “Qui són aquests homes que tens a casa?” Balaam respongué a Déu: “Balac, fill de Sipor, el rei de Moab, m’ha enviat a dir: Mira, hi ha un poble que ha sortit d’Egipte i s’ha escampat per tot el país. Vine ara i maleeix-me’l, que potser el podré vèncer i expulsar.” Déu respongué a Balaam: “No vagis amb ells; no maleeixis el poble, perquè és beneït.”» NOMBRES 22:9-12 BEC
Déu ho podria dir més fort, però no més clar. Déu pregunta a Balaam sobre aquests homes, no perquè no sàpiga qui són, però potser perquè vol que Balaam s'adoni que està volent pactar amb els que estan en contra de Déu i del seu poble.
L'endemà al matí Balaam els va contestar que no podria maleir el poble. La seva excusa va ser: “Jehovà no em vol deixar anar amb vosaltres”. No us sembla una resposta feble d'un home ja crescut? Als meus fills els vam ensenyar quan van arribar a una certa edat que aquelles coses que no havien de fer a causa de les seves pròpies conviccions, ells no havien de contestar un simple: “Els meus pares no em deixen,” ja que és un argument de fàcil sortida però poc caràcter. Si ells creuen que l'activitat no és adequada, haurien de contestar que “ells no se senten còmodes fent-la, o una cosa semblant. Una resposta mostra així una determinació i principis propis.
Balaam òbviament no havia vist la serietat de la petició que li estaven fent, i davant la seva manca de caràcter, posa Déu com a excusa.
Després d'aquesta resposta, el rei Balac sap que hi pot insistir i potser canviar la posició del profeta. Aquest envia gent de més renom, insistint-li a Balaam que vagi, i prometent-li gran honra i riqueses si tan sols maleeix el poble d'Israel.
A aquest intent Balaam respon que no pot anar en contra del que Déu digui encara que li ofereixi el rei tota casa seva. Però havent dit això, els diu que esperin fins al matí, que aniria a consultar per si Déu havia canviat d'opinió, com si Déu no ho hagués deixat clar la primera vegada. 22:19
Déu, que veu que Balaam vol anar i no està interessat en allò que pugui ser la voluntat de Déu, deixa que Balaam vagi pel seu propi camí, però li adverteix: “faràs el que jo et digui” (20).
Content de poder realitzar aquest treball, «Balaam es va llevar de matí, va aparellar la seva somera i se n’anà amb els dignataris de Moab.» NOMBRES 22:21 BEC. Segur que estava encantat amb l'oportunitat de ser un home ric i de renom.
Però ens diu que Déu no estava content que ell anés; en la seva ira, l'àngel del Senyor es va plantar al mig del camí per barrar-li el pas” (22)
Així que a la propera escena veiem Balaam a la somera escoltat per dos criats. I ni Balaam ni els criats no van veure que l'àngel de Jehovà era davant seu amb l'espasa desembeinada. Més la somera sí que ho va veure, així que es va apartar del seu camí anant-se trotant pel mig del camp. Enfadat que la somera fes el que li donava la gana, Balaam la va bastonejar per fer-la tornar al camí.
Un cop més, l'àngel de Jehovà es va col·locar en un camí de vinyes que tenia paret a banda i banda. Així que la somera es va arrambar a la paret estrenyent el peu de Balaam contra la paret. Balaam la va tornar a bastonejar.
Una tercera vegada l'àngel es va posar davant de la somera, en un lloc estret on no es podia apartar ni a un costat ni a l'altre. Així que la somera es va ajocar amb Balaam al damunt. Balaam es va enfurismar de tal manera que la va prendre a bastonades amb la somera. I Déu, per obrir-li els ulls al neci de Balaam, obre la boca de la somera, la qual va dir: “Què t'he fet, perquè em pequis, ja amb aquesta, tres vegades?
Balaam està tan enfurismat que ni s'adona que l’animal li està parlant i li contesta: “Et dono bastonades perquè t'estàs burlant de mi. Tant de bo tingués espasa a la meva mà, que ara et mataria!”
Interessant, Balaam diu que mataria la somera si tingués espasa, però veiem que l'àngel amb l'espasa desembeinada no fa mal a Balaam.
«La somera replicà a Balaam: “Que no sóc jo la teva somera, la mateixa que has muntat des que sóc teva? Acostumo jo a fer mai una cosa així?” Ell respongué: “No.”» NOMBRES 22:30 BEC
Aquí Déu li obre els ulls de Balaam, el qual veu l'àngel de Jehovà pel camí, espasa en mà. Balaam es va inclinar en reverència.
Déu li va preguntar a Balaam: Per què has pegat la teva somera tres vegades? I Déu li diu que si no hagués estat per la seva somera, l'hauria matat. Lluny de burlar-se de Balaam, la somera l’estava protegint.
Balaam confessa que ha pecat, oferint a Déu tornar-se i no anar amb els de Moab. Però Déu, una vegada més, li deixa que faci allò que Balaam vol, amb l'advertiment que només podrà dir el que Déu li digui.
Aquesta història no té preu. L'incident amb la somera, en què aquesta intenta salvar el seu amo ens és com una paràbola per entendre millor el que Balaam està fent amb Déu. Se suposa que Balaam és un profeta i el profeta ha de donar el missatge de Déu. Tanmateix, Balaam vol fer allò que a ell li convé, deixant de banda el desig de Déu.
Veiem en contrast que la somera, no està fent les coses ni per burlar-se del seu amo, ni perquè li vingui de gust, sinó que li està fidel. Balaam hauria matat la somera si hagués tingut espasa, però veiem que l'àngel de Jehovà, tenint l'espasa a la mà, no malmet Balaam, encara que aquest està descaradament ignorant els desitjos del seu Senyor per buscar el seu propi bé.
Veiem a continuació que Balaam va amb el rei Balac i dona instruccions que es preparin set altars per fer sacrificis. Encara que sap que Déu no deixarà maleir el poble, vol agraciar-se amb el rei de Moab. Però quan arriba l'hora de pronunciar la maledicció sobre el poble, Déu només dona paraules de benedicció.
Tot seguit van a una altra muntanya a tornar a provar sort. Potser des d'aquí podria complir el desig del rei! Tornen a aixecar altars i fer sacrificis, però aquesta vegada, com abans, només se li permet a Balaam pronunciar benedicció. El rei se n'està cansant. Al capítol 23 llegim «Llavors Balac digué a Balaam: “Si no el pots maleir, almenys no el beneeixis!” Però Balaam respongué a Balac: “¿No et vaig advertir que tot el que el Senyor em digués jo ho faria?” Llavors Balac digué a Balaam: “Vine que et duré en un altre lloc. Potser plaurà a Déu que me’l maleeixis des d’allí.”» NOMBRES 23:25-27 BEC
Què es proposaven? Estaven intentant evadir Déu? Un tercer cop tornen a repetir els actes, i un tercer cop Déu li dona benedicció per al seu poble. I després d'aquesta tercera vegada, posa a la boca de Balaam maledicció, però per a Moab, Edom i els pobles del voltant que estaven contra Déu.
Balaam havia intentat bur
