Sabent l'important que és recordar el que Déu ha fet, i de transmetre-ho a les generacions futures, Moisès els exhorta a Deuteronomi 4:9 dient: “Para compte i guarda’t molt, no sigui que t’oblidis de tot el que has vist amb els teus propis ulls, ni deixis que s’esvaeixin del teu cor en tots els dies de la teva vida; els faràs conèixer als teus fills i als fills dels teus fills”.
I al verset 15: “Tingueu molt de compte per vosaltres mateixos, perquè el dia que el Senyor va parlar amb vosaltres a l’Horeb, des de dins del foc, vosaltres no vau veure cap mena de figura” Amb aquest verset els adverteix que no es facin déus, perquè “Déu és esperit, i els qui l’adoren cal que l’adorin en esperit i en veritat”, com diu el text a Joan 4:24.
I una altra vegada els adverteix a Deuteronomi 4:23 “Tingueu compte de no trencar l’aliança que el Senyor, el vostre Déu, va pactar amb vosaltres; no us feu cap escultura que representi qualsevol de les coses que el Senyor, el teu Déu, t’ha prohibit”
Com és possible que persones que es consideren creients segueixin avui dia oferint les seves oracions a un altre que no sigui Déu. Demanen a estatuetes en lloc de prostrar el rostre en presència del Déu Sant, el que diu “Aprèn avui, i reflexiona al teu cor que Jehovà és Déu a dalt al cel i a baix a la terra, i no hi ha un altre.”
Amb aquest manament comença la llei: Perquè no hi ha un altre Déu, no hem de prostrar-nos davant imatges de cap mena per a adorar-les, diu el segon manament. I continua la llei: el nom del Senyor ha de prendre's de debò, no utilitzant-lo per a expressions frívoles i lleugeres; no prendràs el nom del Senyor en va.
Continua la llei de Déu: Perquè Déu valora a l'ésser humà, hem de guardar el dia de repòs, perquè és sant per al Senyor. Complint aquest manament, no podien fer a ningú treballar. El text els dona l'explicació: “Recorda't que vas ser servent a terra d'Egipte, i que Jehovà el teu Déu et va treure d'allà amb mà forta i braç estès; per la qual cosa Jehovà el teu Déu t'ha manat que guardis el dia de repòs”. Tots mereixien un descans, i això havia d'honrar-se.
Els restants sis manaments tenien a veure amb el tracte amb el proïsme. Honra als teus progenitors, no prenguis la vida de cap persona a les teves pròpies mans, respecta les relacions humanes de forma moralment irreprotxable, respecta la propietat del teu proïsme, parla veritat sempre, i no enganyis ni amb paraules ni amb accions manipuladores; i acaba la llei amb un manament a estar contents amb el que posseeixes, no cobejant allò que pertany a un altre.
Si tots visquéssim sota aquesta llei moral, tindríem un món totalment diferent. No faria falta tenir presons, podríem reduir el nombre de policies, o la seva funció seria molt diferent. Podríem viure confiats i amb una bona relació amb els altres. Però, no obstant això, encara que aquesta llei és justa i ideal, no hi ha ningú que la compleixi íntegrament tot el temps. Per això tenim conflictes, i per això ens costa horrors resoldre'ls.
Sabem que la llei no ens pot salvar, perquè només podria ser suficient si es complís tota la llei tot el temps, i com diu Romans, “no hi ha cap home just, ni un de sol”
Sens dubte aquest compliment de la llei moral de Déu no era per a guanyar-se el cel, com se sol dir. El cel no es guanya, o cap entraria a la presència del Senyor. L'entrada al regne de Déu és per fe en l'obra redemptora de Jesucrist. Efesis 2:9 ens diu “No és fruit d’unes obres, per tal que ningú no pugui presumir-ne.” Ningú arribarà al cel pels seus propis mèrits. Però tot aquell que vulgui pot arribar amb tan sols posar la seva fe en el mèrit de Crist, el nostre substitut i Salvador.
I encara així, Moisès anima al poble “Mireu, doncs, que feu com Jehovà el vostre Déu us ha manat; no us aparteu a destra ni a sinistra. Camineu en tot el camí que Jehovà el vostre Déu us ha manat, perquè visqueu i us vagi bé, i tingueu llargs dies a la terra que heu de posseir.”
Com podien viure segons la llei de Déu?
Només podrien si la tenien al cap constantment, fins al punt de fer-la part del seu caminar diari. No seria una cosa que es pogués aconseguir inconscientment, però recordar-la seria el primer pas per al seu compliment. Així que el capítol 6 versets 6 al 9 donen la clau per a poder recordar: “I aquestes paraules que avui et mano estaran en el teu cor; les inculcaràs als teus fills, les explicaràs a casa teva, anant pel camí, quan vagis a dormir i quan et llevis. Les lligaràs a la teva mà com un senyal i te les posaràs entre els ulls com un frontal. Les escriuràs sobre els brancals de casa teva i a les teves portes.”
L'havien de saber per a portar-les en el cor, les havien de repetir als seus fills, perquè aquests les aprenguessin. Al caminar pel camí, parlarien d'elles, al ficar-se al llit les repassarien, al aixecar-se les comentarien. Tindrien quadres, targetes que els recordessin, i fins i tot les tindrien emmarcades a les parets de casa.
Et sembla exagerat?
No siguem ingènues. Així és com aprenem, sense voler, les cançons de la llista dels quaranta principals, encara quan no volem. Quan anem al supermercat, les escoltem mentre comprem, quan anem al gimnàs, aquí també les tenen; si pugem a l'autobús, tornem a escoltar-les; surten fins a la sopa, i fins i tot aquelles cançons que t'irriten, acabes cantant-les en despertar-te al mati. Sembla que el món del màrqueting sap que la repetició ensenya. Així és com ens programen constantment amb anuncis publicitaris, a la ràdio, a la televisió, a internet, o als pòsters publicitaris.
Que important és que els preceptes del nostre Déu estiguin gravats a la nostra ment! Que és de profitós que La Seva Paraula estigui de continu a les nostres boques!
Valores més la situació econòmica del teu país que la situació moral? Deixes que tu i els teus éssers estimats absorbeixin la immoralitat que s'està ensenyant en els col·legis i en els mitjans de comunicació? Acceptes que els que dirigeixen el teu país promoguin lleis i principis que defensen la mort d'innocents i la promiscuïtat sexual sense donar-li gens d'importància? Estem oblidant la llei de Déu per a substituir-la per la immoralitat prevalent a la societat?
“Per tant, guarda't, i guarda la teva ànima amb diligència, perquè no t'oblidis de les coses que els teus ulls han vist, ni s'apartin del teu cor tots els dies de la teva vida; abans bé, les ensenyaràs als teus fills, i als fills dels teus fills.” Deuteronomi 4:9
Fes el que sigui necessari per a recordar el que el Senyor ensenya i no et cansis de comunicar-ho als teus éssers estimats perquè aquests també ho aprenguin, ho guardin i es beneficiïn d'això.
