«Escolta, Israel: El Senyor, el nostre Déu, el Senyor Etern, és únic. Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces.» DEUTERONOMI 6:4-5 BEC
Quan el nostre primer fill va començar a poder comunicar-se amb nosaltres d'una forma recíproca, vam establir la primera norma de casa. Diguem que aquesta va ser específicament dissenyada per a ell. Volíem que aprengués a obeir. Si li demanàvem alguna cosa, volíem que ho fes amb bona actitud. No obstant això, la norma número 1 no era “obeeix”. Més aviat va arribar a ser “escolta i obeeix”. I és que el nen mostrava molt bona disposició, però si no escoltava amb atenció per a percebre el que volíem, “no ho sentia” o “no recordava el que li estàvem demanant”. Així que vam haver d'emfatitzar que per a poder seguir instruccions, quan s'estaven donant, havia de mirar i escoltar atentament.
Això ens va ajudar a treballar la capacitat d'escoltar i retenir. Cert és que encara que les instruccions de “recull els Lego” es processava correctament, era molt probable que als cap de pocs minuts de començar a recollir, la mateixa activitat el portés a començar a jugar i oblidar allò que havia d'estar fent. A poc a poc, amb pràctica i obstinació de tots dos costats, el fet de sentir i actuar en conseqüència es van fer més comuns. Perquè és quan actues sobre el que has sentit que realment mostres que estaves escoltant de veritat.
El Shemà dels israelites, és una espècie d’“escolta i obeeix”. Shemà és literalment el verb escoltar en Hebreu. Si el poble no escoltava atentament amb la intenció de retenir la informació rebuda per a poder seguir les instruccions, segurament es despistarien a la primera distracció.
Tant a casa, com a l'hora de dur a terme qualsevol activitat que requereixi seguir unes instruccions, és necessari posar atención a aquestes amb esforç. Així també amb els preceptes que Déu estableix. Per a poder acomplir l'activitat amb èxit, hem d'atendre amb la determinació d’actuar.
Per això hi ha diversos versets al nou testament que ens ho recorden. A Mateu 13:9 diu «Qui tingui orelles que escolti!» MATEU 13:9 BEC. I el que escolta, actua.Mateu 7:24 diu «Per això, tot aquell qui escolta les meves paraules i les practica, s’assembla a un home assenyat que va edificar la seva casa damunt la roca.» MATEU 7:24
Amb la mateixa essència, parlant d’una escolta activa, llegim a Jaume 1:25 «En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la de la llibertat, i és perseverant en ella, no com un oient oblidadís, sinó que la posa per obra, aquest serà feliç practicant-la.» JAUME 1:25 BEC
Déu ens demana que no siguem oïdors oblidadissos. No comencem a actuar bé, per a distreure'ns amb els afanys d'aquest món. Perquè el que segueix al Shemà és l’amor, aquest desig d'agradar a aquell que mès estimes. Diu: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces”
Tornant a la il·lustració, quan el nen vol agradar als seus pares, perquè els estima, perquè són més importants per a ell que uns blocs de plàstic, aprèn a recollir, sabent que això no significa el començament d'una existència miserable, sinó al contrari, entén a poc a poc que els seus pares tenen plans bons per a ell, que la felicitat no consisteix a fer el que un vol en tot moment, sinó que és més valuós desenvolupar relacions afectuoses, i estimar a aquells que desitgen el nostre bé, gaudint l'un de l'altre.
Estimes al Senyor el teu Déu així, de tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces? L’estimes amb tot el teu ésser? Ell t'estima a tu així. Com ho sé? Perquè ho ha mostrat.
A 1 Joan 4:9-11 ens diu: «En això s’ha fet evident entre nosaltres l’amor de Déu: en què Déu ha enviat el seu Fill unigènit al món a fi que tinguem vida per mitjà d’ell. En això consisteix l’amor: no pas en el fet que nosaltres hàgim estimat Déu, sinó en el fet que ell ens va estimar i va enviar el seu Fill com a propiciació pels nostres pecats.» 1 JOAN 4:9-10
Déu va donar al seu propi fill per a morir, amb la finalitat que nosaltres visquem per ell. A 1 Joan 4.19 ens diu «Nosaltres estimem perquè ell ens ha estimat primer.» 1 JOAN 4:19 BEC
Déu és el que va iniciar aquesta relació. Déu és el que va sacrificar sense garanties, per amor.
Com mostres tu el teu amor a Déu? A Joan 14:15 diu el Senyor Jesús: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments,» Joan 14:15 BEC
Quina millor manera de mostrar a algú que l’estimes que escoltant la seva veu i respectant la seva voluntat. Perquè Ell només vol el millor per a tu sempre; El Senyor és únic; no hi ha un altre com ell. I estimar-lo amb tot el nostre ser no comporta cap risc.
Shemà, Israel. “Escolta oh Israel, El Senyor el teu Déu, un és.”
Escoltem nosaltres, i estimem a Déu com només Ell mereix, amb els nostres pensaments, amb el nostre ésser, amb el nostre comportament.
