En llegir el text a Deuteronomi 14: 22-27 em va venir al cap l'incident als evangelis on el Senyor Jesús entra al temple, i indignat pel que troba, volteja les taules i treu a tots els que estaven fent negoci de les coses del Senyor.
El text a Deuteronomi havia donat instruccions sobre el delme. Diu així: «Donaràs puntualment el delme de tots els fruits de les teves sembrades, el que t’hagi produït el teu camp cada any, i menjaràs davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà triat perquè hi habiti el seu nom, el delme del teu blat, del teu vi i del teu oli, els primers nascuts de les teves vaques i dels teus ramats, perquè aprenguis a reverenciar el Senyor, el teu Déu, per sempre més.» DEUTERONOMI 14:22-23 BEC
Veiem que Déu va establir que un 10% de la collita fos presentada davant déu com a recordatori per al poble que Déu era el que proveïa per a ells.
A Deuteronomi 8 els havia dit: «Vés en compte de no oblidar el Senyor, el teu Déu, deixant d’observar els seus manaments, les seves lleis i els seus estatuts que jo et dono avui; no sigui que, quan hagis menjat i t’hagis atipat, quan t’hagis construït bones cases i t’hi hagis establert, quan s’hagin augmentat les teves vaques i els teus ramats, i tinguis plata i or abundants, i tots els teus béns siguin molts, el teu cor se’n enorgulleixi i t’oblidis del Senyor, el teu Déu, que t’ha tret de la terra d’Egipte, de la casa de servitud; i llavors diguis en el teu cor: El meu poder i la força de les meves mans m’han procurat aquesta riquesa. Al contrari, cal que et recordis del Senyor, el teu Déu, perquè ell és qui et dóna força per a obtenir prosperitat, a fi de complir el pacte que va jurar als teus avantpassats, com fins al dia d’avui.» DEUTERONOMI 8:11-14, 17-18 BEC
El missatge era clar. Quan treballes intensament, i arriba el moment de recollir beneficis, és molt fàcil oblidar que Déu et va donar el treball, et va donar la força, et va donar cada detall que necessitaves per a poder exercir el teu treball amb èxit. El fet de pensar que és tan sols mèrit nostre seria fals i incorrecte. Aquesta actitud és pròpia d'una persona orgullosa que oblida les bondats del Bon i gran Déu.
Si el poble de Déu volia mantenir una relació de confiança amb Déu, aquesta pràctica era important. Aquest principi continua sent rellevant per a nosaltres. No estem sota la llei que estipula que un 10% dels nostres ingressos es destinin al Senyor, però siguem honestes. Tot el que tenim pertany al Senyor. Tant és així que Ell pot permetre que els diner augmenti o disminueixi com vulgui. És increïble com un pot estalviar i usar els seus diners amb cautela, i no obstant això, arriben despeses inesperades. Jo tinc molt clar que tant jo com tot el que posseeixo és del Senyor. Això m'ajuda a viure i gestionar el que Déu m'ha donat de manera que li porti a Ell goig. I si alguna cosa passa de manera desafortunada, llavors puc confiar que el meu Pare celestial, l'administrador, em pot donar tot el que necessito.
Aquesta és l'essència del delme. Això és el que Déu volia que el seu poble tingués al cap. Els instrueix que quan el lloc del tabernacle fos establert, anessin allí a presentar les ofrenes de la seva collita. Diu així el text «Si el camí és massa llarg per a tu, fins al punt que no ho pots transportar perquè el lloc que el Senyor, el teu Déu, ha triat per posar-hi el seu nom queda massa lluny d’on ets, i per haver-te omplert de benediccions el Senyor, el teu Déu, llavors ho canviaràs per diner, i amb el diner que hagis aconseguit aniràs al lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi triat; allà podràs gastar aquest diner en tot allò que et vingui de gust; vedells, mol-tons, vi, begudes fermentades, o en qualsevol cosa que desitgis, i t’ho podràs menjar allà mateix, davant el Senyor, el teu Déu, i t’alegraràs, tu i la teva família, amb els levites que estiguin dintre de les teves portes; no els desemparis, perquè no tenen part ni heretat amb tu,» DEUTERONOMI 14:24-27 BEC
Les onze tribus d'Israel havien de practicar el delme, portant-lo al lloc que Déu hagués estipulat, i si estaven lluny, havien de vendre el producte i comprar en el lloc del sacrifici els materials per a poder ofrenar, atenent també les necessitats dels levites, els quals cuidaven el temple i no tenien collita.
Segles més tard, a Jerusalem, la venda d'animals havia envaït el temple, i semblava més aviat un mercat qualsevol que el lloc de culte que Déu havia reservat. Els mercaders s'aprofitaven que els viatgers havien de canviar moneda, que havien de comprar el producte aquí, i estaven abusant de les persones sinceres que venien a oferir a Déu del que Déu els hi havia proveït.
Com és possible que una activitat dissenyada per a mostrar confiança i apreciació cap a Déu havia estat manipulada de tal manera que li porta a Crist indignació?
Jesús diu: Escrit està «La meva casa serà anomenada casa d’oració; en canvi, vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.» MATEU 21:13 BEC
Aquesta era una forta acusació a aquells que havien de guardar el temple, mantenint-lo com a casa d'oració. Havien descuidat l'essència de l'adoració a Déu, convertint les activitats de dedicació a Déu en activitats lucratives. Que Déu ens guardi de fer el mateix!
M'agradaria acabar reflexionant sobre la pràctica d'agrair a Déu per tot el que ens dona, i la necessitat d'usar-ho sàviament i portar benedicció a uns altres mentre sigui possible. A part del delme que el poble havia de portar anualment, Déu va demanar que cada tres anys es portés un altre 10% per als levites i per a ajudar a aquells que estaven passant necessitat. Diu així el text: «Cada tres anys separaràs tot el delme de la collita d’aquell any i el reservaràs dins de les teves portes, perquè quan vinguin els levites, que no tenen part ni herència amb tu, els forasters, els orfes i les viudes que tens dintre de les teves portes, puguin menjar-ne i atipar-se, i així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el treball que la teva mà emprengui.» DEUTERONOMI 14:28-29 BEC
Això era una pràctica que assegurava que els estrangers que eren nous al lloc i encara no tenien collita poguessin tenir un començament digne. També es beneficiarien les vídues majors que no podien treballar ni es tornarien a casar, i els orfes que encara no podien treballar. Això no era perquè no haguessin de treballar mai més. Més aviat era per a ajudar-los fins que ells mateixos poguessin guanyar el seu propi pa. Els levites que atenien el tabernacle també eren beneficiaris d'aquestes ofrenes.
Déu va oferir la seva benedicció per a aquells que fidelment seguissin aquesta pràctica. No obstant això no era un intercanvi de favors en el qual se li donava a Déu per a rebre la seva benedicció. Mai pensis que Déu vol els teus diners. Déu no ho necessita. Diu el Senyor al Salm 50:12 «Si tingués fam, no t’ho hauria de dir, perquè és meu l’univers i tot el que conté.» SALMS 50:12 BEC
Si aquest principi el tenim clar, podem entendre que el que donem al Senyor és tan sols per a dir-li en humilitat i amor: “entenc que tot el que tinc t'ho dec a tu. I et dono les gràcies per suplir cada necessitat que tinc. El que jo pugui guanyar, ajuda'm a usar-ho de manera que t'honri, i ajuda'm a notar i suplir les necessitats d'uns altres que no tenen en aquest moment.”
Déu beneeix qui dona amb alegria, i condemna l'avarícia. Administrem els nostres béns de manera que Déu els pugui usar com Ell vulgui.
