Deuteronomi 30:11-20 ens narra com Moisès, ja acostant-se al final del seu missatge, anima al poble a triar la vida, seguint els principis establerts per Déu. Analitzem el text que comença així: «Aquest manament que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és lluny del teu abast. No és al cel, perquè puguis dir: ‘Qui pujarà per nosaltres al cel a buscar-lo perquè el puguem escoltar i el puguem posar en pràctica?’ Ni és tampoc a l’altra banda del mar, perquè diguis: ‘Qui travessarà el mar per nosaltres i ens el portarà perquè puguem escoltar-lo i posar-lo en pràctica?’ Sinó que la paraula la tens molt a prop teu, a la boca i al cor, perquè la posis en pràctica. Mira, avui et poso davant teu la vida i el bé, la mort i el mal, perquè avui et mano que estimis el Senyor, el teu Déu, seguint els seus camins i guardant els seus manaments, els seus estatuts i les seves lleis, a fi que visquis i et multipliquis, i perquè el Senyor, el teu Déu, et beneeixi a la terra on vas per prendre’n possessió.» DEUTERONOMI 30:11-16 BEC
Els israelites tenien com a destí la terra física, una herència temporal que gaudirien ells mentre visquessin i els seus fills després d'ells segons el pacte que havien fet amb Déu.
Aquest pacte depenia del fet que ells seguissin els preceptes de Déu. El text continua amb l'advertiment: «Però, si el teu cor es desvia i no vols escoltar, si et deixes seduir fins a adorar i servir altres déus, us declaro avui que sereu totalment destruïts. No allargareu els dies sobre la terra on aneu, passant el Jordà, per prendre'n possessió.» DEUTERONOMI 30:17-18 BEC
Ells podien triar si obeirien a Déu o si anirien rere d'altres déus. En anar rere d'altres déus es farien esclaus de les ideologies i pràctiques alienes a Déu. Seguirien els corrents d'allò que estimessin. Estimant a Déu, seguirien a Déu. Estimant altres coses, altres déus, seguirien allò que aquests oferien. Què decidirien fer?
Moisès els continua exhortant: «Avui crido com a testimonis contra vosaltres el cel i la terra, que us he proposat la vida i la mort, la benedicció i la maledicció. Escull, doncs, la vida, a fi que visquis tu i la teva descendència, estimant el Senyor, el teu Déu, escoltant la seva veu i mantenint-t'hi fidel,» DEUTERONOMI 30:19-20 BEC
Els diu: Us he donat una elecció senzilla i fàcil. Qui dubtaria un instant a triar entre la vida o la mort? Si ens donessin a triar, qui triaria la mort? Moisès sap que el poble ha triat múltiples coses en diferents situacions, i sap que el poble triarà en el futur deixar a Déu per a anar rere d'altres coses. I està pregant: tria al Senyor, tria la vida.
I arriba a la màxima motivació dient «perquè ell és la teva vida i l’allargament dels teus dies mentre habitis a la terra que el Senyor va jurar als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob, que els donaria.» DEUTERONOMI 30:20 BEC
Déu és vida. Déu és vida per a ells i Déu és vida per a nosaltres. A Joan 14:6 Jesús diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida; ningú no arriba al Pare, si no és a través de mi.» JOAN 14:6 BEC
Per què triaria algú la vida? Perquè Déu és vida. Déu de fet és vida eterna. Els dies dels israelites a la terra serien prolongats per l'obediència a Déu, però més enllà d'aquest món, Déu ha promès la vida eterna, dies sense fi, a tot aquell que cregui en el Fill, Jesucrist.
El nou pacte en Crist ens dona a nosaltres com a destí en triar a Crist, el Pare. Ens proporciona vida eterna amb el Pare.
I com diu el text a Deuteronomi, no és una cosa massa difícil. Déu ha fet la part difícil. Crist ha pagat ja l'entrada. Per nosaltres ni és difícil ni està lluny. Ell ha baixat del cel a la terra perquè ho puguem obtenir. Ha travessat el llindar de la vida i la mort perquè nosaltres puguem viure.
La Paraula està a la teva boca i al teu cor, com diu el text. Romans 10:9 diu «Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.» ROMANS 10:9 BEC
Déu ha posat davant teu avui la vida i la mort; el bé i el mal. I què et demana? Tornem a llegir el text: “que estimis a Jehovà el teu Déu, que caminis en els seus camins, i guardis els seus manaments, els seus estatuts i els seus decrets” Hem dit anteriorment que la salvació en Crist no es pot guanyar fent coses, que és regal de Déu. A Jaume 2:26 ens diu «Així com el cos sense l’esperit és mort, també la fe sense les obres és morta.» «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments,» JOAN 14:15 BEC
Si t'has penedit de fugir de Déu i has rebut a Crist per la fe, la teva vida estarà de conformitat amb els estatuts de Déu. Està la teva fe morta, sense obres? Mostra la teva fe per les teves accions, diu la carta a Jaume, perquè uns altres puguin veure a Crist en tu.
Com ho va fer a la vora del Jordà per als israelites, Déu ha posat davant teu avui la vida i la mort. Tria la vida, “Perquè no és un precepte buit per a vosaltres, sinó que és la vostra vida”, com diu el verset 47 del capítol 32.
Tria estimar al Senyor avui i seguir els seus preceptes sense desviar-te rere d'altres déus que demandaran el teu servei i devoció. Tria la vida, tria a Crist, a l'únic Etern i Sant Déu.
