El llibre de Deuteronomi arriba al seu final amb el poble a les ribes del Jordà, Josuè llest per a endinsar-los a la terra a l'altre costat del riu, i Moisès acomiadant-se d'aquest món per a anar amb el Senyor en glòria.
Les seves paraules de part de Déu al poble sobre la successió de Josuè van ser: “Actualment, tinc l’edat de cent vint anys; ja no puc continuar amb les anades i vingudes. A més, el Senyor m’ha dit: No travessaràs aquest Jordà. El Senyor, el teu Déu, passarà davant teu; ell destruirà aquestes nacions perquè te n’apoderis. Josuè és el qui passarà al teu davant, tal com ho ha dit el Senyor”. Deuteronomi 31:1-3 BEC
Hem pogut veure a través dels llibres del Pentateuc com Déu preparava a Josuè per a liderar al seu poble. Ja a Èxode 17 vam veure a Josuè liderant l'exèrcit que defensava al poble d'Israel. Josuè era un fidel servidor de Moisès. Al capítol 24 d'Èxode Josuè va pujar a la muntanya Sinaí amb Moisès. Com diu Èxode 24:13 “Moisès es va alçar, amb el seu ajudant Josuè, i va pujar a la muntanya de Déu”. BEC
Vam poder veure que va estar aquí esperant a Moisès, al peu de la muntanya i que van baixar junts a veure quin soroll era el que se sentia pujar des del campament, la qual cosa va resultar ser el poble adorant al vedell d'or que havien fet.
Vam llegir que una vegada que va ser erigit el tabernacle, Josuè romania allí fidelment.
Èxode 33:11 diu “El Senyor parlava amb Moisès cara a cara, com aquell que parla amb el seu amic. Després, Moisès tornava al campament; però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no sortia de dins la Tenda”. BEC
A Nombres 11 el vam tornar a veure fidelment ajudant a Moisès a jutjar sobre el poble. Al capítol 13, Josuè va ser un dels dotze homes que van sortir a reconèixer la terra, i al 14 veiem que juntament amb Caleb, Josuè va animar al poble a entrar a la terra que Déu els havia promès. El poble no va obeir per temor, i Déu va prometre que Josuè i Caleb entrarien a la terra, però que els altres homes majors de vint anys no entrarien a la terra promesa per causa de la seva incredulitat.
Ens narra Nombres 27:17 com Moisès, sabent que arribava el moment de la seva mort, va pregar a Déu: “que vagi davant d’ella, que la guiï en les sortides i en el retorn, a fi que la congregació del Senyor no sigui com un ramat sense pastor”. BEC
I Déu va contestar a l'oració de Moisès, designant a Josuè. Déu va demanar que prengués a Josuè, fill de Nun, home en el qual hi havia esperit, i que posant sobre ell la seva mà, el designés com el seu successor. Al capítol 32 de Nombres ens narra que aquest lideraria al poble i els endinsaria a la terra promesa. I veiem a Deuteronomi 31:6-8 que Moisès encomana definitivament a Josuè la tasca de guiar al poble:
“Sigueu valents i ferms, no us espanteu ni tingueu por davant d’ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és el qui va amb tu; no et deixarà ni et desempararà.” Després Moisès va cridar Josuè i, davant tot Israel, li digué: “Sigues valent i ferm, perquè tu entraràs amb aquest poble a la terra que el Senyor va jurar als seus avantpassats que els donaria, i tu els en donaràs possessió. El Senyor anirà davant teu, serà amb tu; no et deixarà ni et desempararà. No temis, doncs, ni tinguis por.” BEC
Al verset 23 del mateix capítol, abans d'acabar el seu missatge, torna a repetir paraula de Jehovà: “Sigues valent i ferm, perquè tu conduiràs Israel a la terra que els he promès, i jo serè amb tu.” BEC
Ens diu el text a Deuteronomi 34:7 “Moisès tenia cent vint anys quan va morir, sense que hagués perdut gens de vista ni hagués minvat la seva vigoria. Déu l’havia preservat fort i amb bona salut. Diu el text que “Mai més no ha tornat a sorgir a Israel un altre profeta comparable a Moisès, que el Senyor tractés cara a cara; que realitzés tots els senyals i prodigis que el Senyor li va manar de fer a la terra d’Egipte contra el faraó, els seus consellers i la seva terra; per la mà tan forta i pels grans prodigis que Moisès va efectuar a la vista de tot Israel.” Deuteronomi 34:10-12.BEC
Prendre el relleu de Moisès no era tasca fàcil. Si recordem, Moisès havia expressat molts dubtes al començament del seu ministeri. No sentim dubtes i preguntes de part de Josuè, però pot ser que les tingués, i Déu ho sabia. Potser per això Déu li diu una vegada i una altra, “esforça't i “sigues valent, “jo estaré amb tu”.
Ens diu el text a Deuteronomi 34 “I Josuè, fill de Nun, fou ple d’esperit de saviesa, perquè Moisès li havia imposat les mans. Els fills d’Israel el van obeir, complint l’ordre que el Senyor havia donat a Moisès. I al primer capítol del llibre de Josuè trobem a Jehovà mateix parlant amb ell:
“Moisès, el meu servent, és mort. Ara, doncs, alça’t i passa el Jordà, tu i tot aquest poble, cap a la terra que dono als fills d’Israel“ I continua dient “Ningú no et podrà resistir cada dia de la teva vida; de la mateixa manera que vaig ser amb Moisès seré amb tu; no et deixaré ni et desempararé.” I li diu una vegada més: “Sigues valent i ferm, perquè tu faràs que aquest poble entri en possessió de la terra que vaig jurar donar als seus avantpassats”.I per si no ho ha dit suficients vegades, li torna a dir: “Cal que siguis valent i et mantinguis ferm per poder complir tota la llei que el meu servent Moisès et va prescriure. No te n’apartis ni cap a la dreta ni cap a l’esquerra, a fi que tinguis èxit a tot arreu on vagis.” BEC
Josuè sabia que la tasca que se li assignava no era fàcil. Ja havia vist com era el poble quan es desviaven dels preceptes del Senyor. Sabia que això passaria. I, tanmateix, veiem a Josuè disposat a complir el pla de Déu per a la seva vida.
Déu l’havia preparat i ara acceptava el repte que tenia al davant, sabent que sempre comptaria amb la presència de Déu. Gràcies a Déu per homes i dones que com Josuè estan disposades a acceptar els reptes que el Senyor dona. I totes podem, com ell, prendre els reptes del Senyor amb esforç i valentia, sempre que el Senyor estigui amb nosaltres.
“Sigueu valents i ferms, no us espanteu ni tingueu por davant d’ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és el qui va amb tu; no et deixarà ni et desempararà.”
Avança amb la tasca que el Senyor t'ha assignat; el Senyor està amb tu.
