Ens hem embarcat aquest any en la lectura a través de la Bíblia, la Paraula revelada de Déu. Hem llegit els llibres de la Torah, la llei i ensenyança de Déu per al seu poble. Els llibres que venen a continuació són llibres sobre la història del poble d'Israel. Però el pentateuc que acabem de llegir no tan sols incloïa lleis i ensenyaments, també ens ha narrat la història del poble des de la seva gènesi. D'igual manera, els llibres històrics que venen a continuació no són mers relats d'esdeveniments en la història. Déu té moltes ensenyances en tots aquests llibres que ens mostren a Déu i la seva interacció amb l'ésser humà.
Et convido a continuar llegint les Escriptures per a conèixer a Déu més i millor.
El llibre de Josuè narra el pas del poble pel riu Jordà, la conquesta de Canaà i la repartició de la terra que Déu havia promès al seu poble.
És interessant que els primers capítols de Josuè narren situacions similars a les aventures del poble al començament del viatge a la sortida d'Egipte. Veiem com de la mateixa manera que Déu havia obert el Mar Roig perquè el seu poble passés, així també Déu els obre el riu Jordà perquè avancin cap a la terra que havien de prendre.
Al capítol tres de Josuè, el poble, havent preparat provisions per al viatge, van marxar rere l'arca de l’Aliança per a travessar el riu. A una distància prudent de l'arca de Déu, el poble va seguir el camí que Déu els va anar mostrant. I quan havien arribat a les ribes del Jordà, Déu va mostrar que estava amb Josuè com havia estat amb Moisès, i va fer partir les aigües del riu perquè es detinguessin i no seguissin el seu curs riu avall.
Josuè 3:15-17 ens narra que: “En arribar al riu els portadors de l’Arca, i així que els peus dels sacerdots es van mullar al marge de l’aigua (perquè el Jordà desborda tota la riba durant el temps de la sega), les aigües que venien de dalt es van aturar i es van alçar en un bloc, a molta distància, prop d’Adam, la ciutat que hi ha vora Saretan, mentre que les que baixaven cap a la mar d’Arabà, la Mar de la Sal, en quedar tallades, es van eixugar, i el poble va travessar davant de Jericó. Els sacerdots que portaven l’Arca de l’Aliança del Senyor es mantingueren drets enmig del Jordà, en terreny sec, mentre tot Israel anava passant a peu eixut, fins que la nació sencera hagué acabat de passar”. BEC
A Josuè 4:18 llegim que “I succeí que quan els sacerdots portadors de l’Arca de l’Aliança del Senyor van pujar d’enmig del Jordà, i van trepitjar la terra seca, les aigües van tornar al seu lloc i corregueren com anteriorment entre les seves ribes”BEC
Els israelites, seguint les instruccions de Déu a Josuè, van fer un monument en Guilgal, per a recordar el que Déu acabava de fer per a ells, i ens diu el capítol 4:21-22 que va parlar Josuè als fills d'Israel, dient: “Quan el dia de demà els vostres descendents facin als seus pares aquesta pregunta: ‘Què signifiquen aquestes pedres?’, instruireu els vostres fills i contestareu: ‘Israel va passar el Jordà a peu eixut.” “Aquell dia el Senyor va enaltir Josuè als ulls de tot Israel, i el van respectar tal com havien respectat Moisès tota la seva vida”. Josuè 4:14 BEC
El poble va establir el seu campament a Guilgal, i van descansar. Aquí els homes van ser circumcidats per primera vegada des que havien sortit d'Egipte. Déu no els havia exigit la pràctica de circumcidar als nens nascuts al desert i ara, quan tenien oportunitat de descansar i recuperar-se, van poder complir aquest ritu que el Senyor havia establert per al seu poble, Israel. I aquí a Guilgal van celebrar la pasqua ja podent gaudir dels aliments de la terra.
És preciós veure que una vegada ja fora del desert, quan ja tenien a la seva disposició altres aliments, el mannà va cessar, ens diu el capítol 5:12. El mannà havia estat una provisió diària per al poble durant la seva trajectòria pel desert. Ara entraven a una altra etapa de les seves vides, i el mannà ja no seria necessari.
El capítol cinc chat acaba explicant com un home, el Príncep de l'exèrcit de Jehovà, es va presentar a Josuè prop de Jericó. Em fa pensar en l'incident de la bardissa ardent on Déu havia parlat amb Moisès. Igual que en la bardissa, el Príncep de l'exèrcit de Jehovà va dir a Josuè: treu el calçat dels teus peus, perquè el lloc on estàs és sant. I Josuè així ho va fer. Ell seria el que va donar el missatge a Josuè de com havien de prendre la ciutat de Jericó, que veurem en un altre moment.
Josuè i el poble estaven preparats per a prendre la terra, decidits a obeir els mandats de Déu. Josuè havia manat a dos espies perquè els informessin sobre la terra i sobre la primera ciutat a la qual arribarien, Jericó, i Déu els va protegir, i van poder aportar informació important sobre el lloc i els habitants. Però aquesta vegada no va haver-hi qui dubtés. Sabien que Déu els havia portat fins aquí i els donaria la victòria.
En aquest llibre veurem que quan el poble se sotmet a les instruccions de Déu, hi ha victòria, gairebé sense molt d'esforç. No obstant això, veurem també que quan les instruccions de Déu s'ignoren, hi ha conseqüències per a molts.
Els capítols 6 al 12 relaten les batalles del poble per a la conquesta de la terra. Els capítols 13 al 22 són capítols en els quals es descriu el repartiment de la terra, per la qual cosa convindrà mirar un mapa per a no perdre's en la lectura.
Et convido com fins ara a llegir el llibre pel teu compte, i si tens algun dubte, consultis amb nosaltres o amb algú més pròxim a tu. La Paraula de Déu s'ha escrit perquè coneguem i entenguem a Déu millor.
Continua amb entusiasme. Valdrà la pena el temps que li dediquis. Hebreus 4:12 ens diu: “La Paraula de Déu és viva i eficaç.” I per la gràcia de Déu, està a l'abast de tots. Gaudeix-la.
