Si llegeixes la història de la conquesta de Jericó, hauràs pensat que l'únic tresor possible a Jericó seria el tresor que va amagar Acan, i pel qual va venir gran pèrdua pel poble? Però la veritat és que va haver-hi un tresor més preciós que es va trobar a Jericó, i que van poder guardar sense cap càstig. Déu havia trobat a la ciutat de Jericó persones que temien al nom de Déu i van voler unir-se al poble de Déu i preservar la seva vida terrenal, al mateix temps que asseguraven la seva vida eterna. Voldria parlar d'aquest tresor, un tresor humà trobat a la ciutat de Jericó.
Quan els dos espies havien anat a inspeccionar la terra, es van endinsar a la ciutat de Jericó per a calcular la dificultat de prendre la ciutat. Els espies van entrar a allotjar-se a la posada que estava al mur de la ciutat, la casa d'una dona de mala fama. En arribar la notícia que aquests forasters eren allí, el rei de Jericó va anar a la recerca dels dos espies hebreus per a detenir-los.
Rahab, que havia sentit dels israelites i les meravelles que Déu havia fet, va sentir la necessitat d'amagar els espies perquè el rei de Jericó no els trobés, i així els va salvar la vida. Rahab sabia que el poble d'Israel venia cap a la ciutat. Sabia que el Déu vivent era el que els protegia i els enfortia.
Josuè 2: 9-13(BEC) ens narra les paraules de Rahab: “Jo sé que el Senyor us ha donat aquesta terra, i que el terror del vostre nom s’ha apoderat de nosaltres, i que tots els habitants d’aquesta regió estan espaordits a causa vostra. Perquè hem sentit contar com el Senyor va eixugar les aigües del Mar Roig quan sortíeu d’Egipte. També el que va fer als dos reis amorreus de l’altra banda del Jordà, a Sehon i a Og, i que els heu exterminat. En sentir-ho el cor se’ns ha fos, i tothom s’ha quedat sense alè per causa vostra; perquè el Senyor, el vostre Déu, és Déu únic a dalt del cel i aquí baix a la terra. Ara, doncs, us prego que em jureu pel Senyor que, de la mateixa manera que jo us he tingut compassió, també vosaltres tindreu compassió per la meva casa paterna i em donareu una contrasenya de seguretat, i que respectareu la vida del meu pare i de la meva mare, i la dels meus germans amb tots els seus, deslliurant les nostres vides de la mort.”
Rahab tenia molt clar del costat de qui volia estar. El rei de Jericó i tot el poble havien sentit les gestes del poble d'Israel i el poder del Déu altíssim, però la seva reacció va ser perseguir els espies i preparar-se per a la guerra.
La història ens narra a Josuè 6 com Déu va salvar la vida de Rahab i la dels seus pares i germans i altres familiars.
Aquella nit, després que els soldats haguessin desistit de buscar-los, van sortir de la ciutat, baixant pel mur amb l'ajuda d'una corda.
Els espies li van demanar que quan veiés que l'exèrcit s'acostava a la ciutat, que pengés la mateixa corda per la finestra que estava al mur, i li van prometre que tot el que es trobés a la seva casa en aquell moment seria salvat.
Em fa pensar en l'arca que Noè va construir. Hi havia allà molt lloc per a tot el que cregués la paraula de Déu per mitjà de Noè i entrés a l'arca. I vam veure que en aquella ocasió només vuit persones, els fills de Noè i les seves dones, van creure i es van refugiar en el pla de Déu.
En aquesta ocasió, al capítol 6 llegim el relat de la conquesta de Jericó. Déu va demanar a Josuè que envoltessin la ciutat de Jericó per a prendre-la. Durant set dies, els sacerdots portarien l'arca del pacte al voltant dels murs de la ciutat, amb set sacerdots marxant davant de l'arca. “La gent armada anava davant els sacerdots que tocaven els corns, i la rere-guarda marxava darrere l’Arca. Mentre caminaven anaven tocant els corns”. Josuè 6: 9 BEC
Durant set dies consecutius van fer això, envoltant la ciutat. El setè dia, es van aixecar en despuntar l'alba, i van fer volta a la ciutat de la mateixa manera set vegades; solament aquell dia van donar volta al voltant d'ella set vegades. I quan els sacerdots van tocar les botzines la setena vegada, Josuè va dir al poble: “Crideu, perquè Jehovà us ha lliurat la ciutat.”
Tot el que hi havia a la ciutat va ser considerat anatema, això és, maleït, i no podrien aprofitar res del que allí hi hagués. Diu el verset 18: “Vosaltres, però, guardeu-vos molt bé de no tocar res d’allò destinat a l’anatema, no sigui que també hi caigueu prenent allò que està reservat a l’extermini, exposant el campament d’Israel a la maledicció i li porteu la desgràcia”. BEC
Tot havia de ser destruït, més Josuè dona instruccions sobre el tresor que el poble trobaria a Jericó i sí que podria preservar. Els metalls preciosos serien consagrats a Déu per al tresor de Jehovà.
Però Josuè va respectar la vida a la prostituta Rahab, amb la seva casa paterna i tot el que era d’ella, tal com li Havien promès perquè va amagar els homes que Josuè havia enviat a inspeccionar Jericó.
Rahab havia aconseguit que tota la seva parentela es reunís a la seva casa aquell dia, havent confiat en la Paraula de Déu. Diu el text que “els espies van entrar i van treure a Rahab, al seu pare, a la seva mare, als seus germans i tot el que era seu; i també van treure a tota la seva parentela, i els van posar fora del campament d’Israel.” Josuè 6:23 BEC
I és que Déu ofereix salvació, no necessàriament als de bon nom o de bona posició. Déu ofereix salvació a tot el que creu en Ell i sent creient, obeeix les seves instruccions per la fe. Ens diu el llibre dels Hebreus i la carta de Jaume al Nou Testament que Rahab va creure a Déu, i per això va amagar als espies. La seva fe en Déu la va portar a actuar, fins i tot si això significava arriscar la seva vida.
Veurem a les Escriptures més endavant que Déu va triar a Rahab per a ser part de la línia genealògica de la qual vindria el rei David, i més tard el Messies. Només Déu pot prendre una vida d'esclavitud al pecat i convertir-la en una vida de victòria, per mitjà de la qual la salvació vindria a aquest món. Així és la gràcia de Déu.
Jo dono gràcies a Déu per haver-me mirat a mi, per haver donat al seu fill en el meu lloc perquè jo pugui gaudir vida eterna en Ell. Així és la gràcia de Déu.
