Com vam veure a la conquesta de Jericó, ningú podia prendre botí que es trobés a la ciutat. Tot era anatema, i l'única cosa que es va rescatar va ser pel Senyor, tant els metalls com les persones que el Senyor va lliurar.
No obstant això, Acan, oblidant que res ni ningú es pot amagar de la vista de Déu, va prendre per a si algunes coses sense revelar-ho a ningú més que a la seva família.
Josuè, no sabent res d'això, va enviar a dos espies per a avaluar la situació de la següent ciutat, Ai. Els espies li van recomanar no enviar totes les tropes, ja que eren pocs. Van dir: “No cal que pugi tota la gent; que hi pugin uns dos o tres mil homes i que ataquin Ai. No cal que fatiguis tot el poble per anar allà, perquè són pocs.” Josuè 7:3 BEC
Així ho van fer, i els d’Ai van sortir amb poder, fent-los fugir i matant a 36 dels soldats hebreus. No podien entendre el que havia passat. Josuè estava destrossat, i desanimat pels esdeveniments, va anar al Senyor prostrant el rostre i dient:
“Ai, Senyor, Déu meu! Per què has fet que aquest poble travessés el Jordà? Per lliurar-nos a mans dels amorreus i exterminar-nos? Tant de bo haguéssim decidit quedar-nos a l’altra banda del Jordà! Oh Senyor, què diré després que Israel ha fugit davant dels seus enemics? Perquè ho sabran els cananeus i tots els habitants del país, s’aplegaran contra nosaltres i esborraran del país el nostre nom. Llavors, què faràs tu pel teu gran nom?” Josuè 7: 7-9 BEC
Ens recorda a les oracions de Moisès, preocupat pel que els pobles de voltant pensarien de la grandesa de Déu. És una preocupació digna. Ens agrada poder mostrar el poder de Déu quan les coses surten bé. Volem, amb raó, que uns altres vegin el poder de Déu. I aquí en aquesta situació els pobles podrien pensar que Déu no era tan poderós. No obstant això, tot el contrari. Déu estava més preocupat per la puresa del seu poble que pel seu poder. Perquè com hem vist, Déu és Sant, i no pot permetre el pecat. “Jehovà va dir a Josuè: Aixeca't; per què et prostres així sobre el teu rostre?”Josuè 7:10 BEC
De manera que bàsicament li diu a Josuè, aixeca, no et lamentis més, deixa'm explicar-te el que ha passat: “Israel ha pecat: han violat el pacte que els havia prescrit i s’han apropiat coses destinades a l’extermini, han robat i ho han amagat posant-ho entre el seu bagatge”. Josuè 7:11 BEC
Déu l'informa que hi havia hagut no sols un pecat, sinó diversos pecats. Havien desobeït al que Déu havia demanat, havien robat, i havien mentit sobre això, perquè ningú se n'assabentés. Notem que ho diu en plural, per la qual cosa entenem que Acan no va treballar sol sinó que els seus familiars eren còmplices amb ell en el pla.
I el trist és que no va ser fins que Déu va anar revelant la tribu i la família responsable del delicte que els culpables van confessar el seu pecat.
Quan es va revelar que era la família d’Acan, aquest no va tenir més remei que confessar: “És veritat que he pecat contra el Senyor, Déu d’Israel. Això és el que he fet: Vaig veure entre el botí un mantell de Xinar molt bo, dos-cents sicles de plata i una barra d’or que pesava cinquanta sicles. Em van fer goig i els vaig agafar. Estan amagats sota terra dins la meva tenda amb el diner a sota de tot.” Josuè 7.20-22 BEC
A la llista de pecats de robatori i mentida, es va sumar que Acan va confessar que havia cobejat (l'últim manament), present sempre previ al furt. I és que cap pecat ve aïllat, sinó que solen venir en companyia d'altres pecats associats.
Déu havia demanat a Josuè que prengués mesures perquè el poble fos santificat: Alça’t i digues al poble: “Santifiqueu-vos per demà; perquè el Senyor, el Déu d’Israel, ha dit això: Dintre teu, Israel, hi ha anatema. No podràs fer front als teus enemics fins que no ho aparteu d’enmig vostre“ Josuè 7:13 BEC
El que havia passat a Ai era conseqüència directa del pecat d’Acan i família. Déu, en la seva santedat i misericòrdia cap al seu poble, no podia deixar passar l'incident. No podia fer ulls grossos a aquest pecat, perquè en el moment en què Ell els deixés pecar sense conseqüències, sabia que la condició moral del poble es desplomaria, com veurem més endavant.
Així veiem que després que el poble fos santificat i l'anatema llevat de la congregació, Déu els va demanar que tornessin a pujar per a prendre la ciutat d´Ai.
Al capítol vuit veiem que el Senyor digué a Josuè: “No tinguis por ni t’acovardeixis. Pren amb tu tota la gent de guerra, alça’t i puja cap a Ai. Mira, he posat a les teves mans el rei d’Ai, amb la seva gent, la ciutat i la seva terra. I amb Ai i el seu rei faràs el mateix que vas fer amb Jericó i el seu rei, si bé podreu saquejar per a vosaltres el seu botí i el seu bestiar. Josuè 8:1-2 BEC
Aquesta vegada Déu els permetria prendre botí. Oh, si Acán hagués obeït i esperat el moment per a prendre del botí. Si hagués confiat en els plans del Senyor. Va destruir a la seva família per pensar que ell tenia millor judici que Déu. Havia dubtat de la bondat i justícia de Déu. En desconfiar de Déu i del seu pla, va desobeir. I la seva rebel·lia no sols el va afectar a ell, sinó a la seva família i al poble en general.
Quan l'exèrcit d'Israel havia pres la ciutat d’Ai, Josuè va edificar un altar a Jehovà Déu d'Israel a Ebal, per a oferir al Senyor sacrificis de pau. Va escriure també allí sobre les pedres una còpia de la llei de Moisès, davant dels fills d'Israel. I es va llegir al poble la llei amb les promeses de benedicció i maledicció que Moisès havia llegit abans de creuar el Jordà.
Acaba la història d’Ai amb aquest repàs de la llei de Déu. Era important que tot el poble, adults i nens, sentissin les paraules que Déu havia deixat al seu poble, perquè el poble seria beneït si guardaven la llei. Per desgràcia havien hagut de veure que el pecat portava greus conseqüències perquè tornessin atents a escoltar la llei de Déu. Ara tenien per davant una nova oportunitat de ser fidels. Un nou dia per a buscar a Déu.
