El pacte de Déu amb Israel es basava, com ja hem vist, en l'obediència del poble als preceptes de Déu, a la fidelitat al Déu d'Israel en lloc de servir a altres déus. Déu els havia demanat que no deixessin rastre de les pràctiques paganes dels habitants de la terra que havien pres. No obstant això, al llibre de Josuè i al començament del llibre de Jutges, podem llegir que el poble ja havia trencat aquest pacte.
Jutges 1:21 i també a Josuè 15 ens diu «Tanmateix, els fills de Judà no van poder expulsar els jebuseus que habitaven a Jerusalem; de manera que els jebuseus s’han quedat a Jerusalem, entre els fills de Judà, fins al dia d’avui.» JOSUÈ 15:63 BEC
Jutges 1:28 «Però quan Israel va ser més fort, els va sotmetre a servei, però no els va poder fer fora.» JUTGES 1:28 BEC
La resta del capítol 1 (27-35) ofereix una llista de tots els que Israel no va fer fora de la terra, sinó que es van quedar, arribant a ser tributaris al poble d'Israel.
Van preferir fer negoci amb els enemics de Déu que obeir a DÉU i treurel’s de la terra.Per tant ens diu Jutges 2:1-3 que «L’àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué: “Us he pujat d’Egipte i us he dut a la terra que havia jurat als vostres avantpassats, i vaig dir-me: ‘No trencaré el meu pacte amb vosaltres’, però vosaltres no heu de fer pactes amb els habitants d’aquesta terra, heu de destruir els seus altars. En canvi, no heu escoltat la meva veu. Per què heu fet això? Doncs, ara us dic: “No els expulsaré de davant vostre, sinó que seran els vostres enemics, i els seus déus us seran un parany.”» JUTGES 2:1-3 BEC
En una primera reacció, ens narra el text que el poble plora i ofereix sacrificis a Déu, però el seu cor no estava bé amb Déu. Al capítol 3 llegim: «Així els fills d’Israel van habitar enmig dels cananeus, dels hitites, dels amorreus, dels perizites, dels hivites i dels jebuseus; i prengueren les seves filles per mullers, i els van concedir els seus propis fills i filles en matrimoni i van donar culte als seus déus.» JUTGES 3:5-6 BEC
Quina trista afirmació!
En permetre que el seu fills i filles seguissin els costums del lloc i s’emparentessin amb els que no servien a Déu, es va aixecar una generació que no coneixia a Jehovà. Com podia ser que en pocs anys, d'una generació a una altra canviés tant un poble?
Ho podem llegir a Jutges 2:7, 10 «El poble va servir el Senyor tots els dies de Josuè, i tots els dies dels ancians que el sobrevisqueren i que havien vist tots els grans prodigis que el Senyor havia fet a favor d’Israel.» JUTGES 2:7 BEC«Tota aquella generació fou agregada als seus avantpassats, però darrere seu vingué una altra generació que no coneixia el Senyor ni les obres que ell havia fet a favor d’Israel.» JUTGES 2:10 BEC
Es va deixar de complir el shemá, l’ “escolta Israel”; es va deixar de parlar les meravelles de Déu a casa, es va deixar de parlar del Déu d'Abraham, Isaac i Jacob. A poc a poc, amb decisions , o millor dit, potser amb falta de decisió de servir al Senyor, la qual cosa Déu havia demanat a Deuteronomi 6 no es complia a les cases. Què deia aquest text? escoltem-lo de nou:«Escolta, Israel: El Senyor, el nostre Déu, el Senyor Etern, és únic. Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces. I aquestes paraules que avui et mano estaran en el teu cor; les inculcaràs als teus fills, les explicaràs a casa teva, anant pel camí, quan vagis a dormir i quan et llevis. Les lligaràs a la teva mà com un senyal i te les posaràs entre els ulls com un frontal. Les escriuràs sobre els brancals de casa teva i a les teves portes.» DEUTERONOMI 6:4-9 BEC
Quan Israel va permetre que els pobles pagans romanguessin al seu voltant i no van mantenir el seu amor i dedicació a Déu, va començar a notar-se a les seves cases. Ja no repassaven la llei de Moisès, ja no parlaven de les meravelles que Déu havia fet a favor seu en treure'ls d'Egipte i portar-los fins a aquesta terra. I a poc a poc, els nens i joves, influenciats pels que adoraven a altres déus i per les pràctiques dels pobles al voltant van acabar perdent tota noció de Déu, de manera que ens diu el text que no coneixien a Jehovà.
I així, al capítol 2 de Jutges verset 11, llegim: «Llavors els fills d’Israel van cometre actes dolents als ulls del Senyor, donant culte als Baals. Van abandonar el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, que els havia tret de la terra d’Egipte, per seguir altres déus, aquells dels pobles del voltant, i es van prosternar davant d’ells, provocant així la ira del Senyor.» JUTGES 2:11-12 BEC
Així que Déu ja veient que Israel havia trencat el seu pacte amb Ell, els va deixar anar pel seu propi camí, amb aquells que ells havien triat.
Ens diu el text que els d'Israel “no s'apartaven de les seves obres, ni del seu obstinat camí“«La ira del Senyor es va encendre contra Israel i digué: “Ja que aquesta nació ha trencat el pacte que vaig ordenar als seus avantpassats, i no volen obeir-me, tampoc jo no tornaré més a expulsar del seu davant cap de les nacions que van quedar a la mort de Josuè,» JUTGES 2:20-21 BEC
Així és com la societat dels hebreus va canviar, i la trobem al començament dels temps dels jutges ficats de ple en el seu propi pla, i lluny de Déu. Així és com d'una generació a una altra es pot anar de ser fidel a Déu a no saber d’Ell.
Pot ser que ens enganyem pensant que de sobte la nova generació deixa de creure i fer el que la generació prèvia tenia molt clar. Pensem que és un procés d'evolució o progrés, quan en realitat és el resultat de molts descuits per part dels que eduquen, o diguem deixen d'educar sense adonar-se, deixant que uns altres eduquin als que ells haurien d'estar educant.
Massa sovint descurem la influència que la família ha de tenir, i deixem que uns altres siguin els que instrueixin als nostres fills, descurant la nostra responsabilitat. Estiguem atentes perquè la Paraula de Déu sigui present a les nostres llars, i perquè el nom de Déu sigui conegut i estimat.
