Podria resumir el clima del llibre dels jutges després de la ruptura del pacte amb el següent text:
«Per això la ira del Senyor es va encendre contra Israel i els va deixar en mans de saquejadors que els espoliaven, i els va vendre a mans dels seus enemics del voltant, fins al punt que ja no els podien oposar resistència.»JUTGES 2:14 BEC«Aleshores el Senyor promovia jutges que els lliuraven de les mans dels saquejadors; però ni als jutges no volien escoltar, sinó que es lliuraven als déus estrangers i es prostraven davant seu. Ben aviat es van apartar del comportament que havien tingut els seus avantpassats, que guardaven els manaments del Senyor; ells no obraven així. Quan el Senyor els promovia un jutge, el Senyor era amb ell i els salvava de les mans dels seus enemics; mentre vivia aquell jutge, el Senyor es compadia dels seus gemecs sota els opressors que els constrenyien. Però, quan el jutge moria, hi tornaven, i es pervertien més que els seus avantpassats. Seguien altres déus per servir-los i prostrar-se davant d’ells: no deixaven els seus mals costums ni la seva perversa conducta.» JUTGES 2:16-19 BEC
Aquest text descriu el període dels jutges a Israel. El poble es veia immers en un cicle de decadència i fracàs que es caracteritzava pel pecat que portava a l'opressió de part dels pobles pagans del voltant. El poble plorava davant Déu, i Déu en la seva misericòrdia aixecava a un llibertador que els rescatés de l'opressió. Gaudien llavors d'una època de pau fins que allunyant-se de Déu, acabaven de nou afligits pels enemics de Déu. Aquest cicle el veiem repetit per a cadascun dels jutges principals.
El llibre de Jutges es diu així pel nom donat a aquests catorze personatges que el Senyor va usar per a canalitzar al poble d'Israel en determinades zones i determinats moments. Va ser una època, com vaig comentar anteriorment, de molt de conflicte, descontrol que va venir sobre el poble de Déu per insistir a apartar-se de Déu per a seguir el seu propi camí. Aquests jutges, tretze homes i una dona, van ser, més que jutges en el sentit jurídic de la paraula, llibertadors o salvadors del poble. En moltes ocasions eren soldats, en altres estrategues, i en algunes, líders que guiaven al poble.
Potser per aquest motiu és que els jueus esperaven que Jesús fos un llibertador (salvador) en el sentit polític o militar de la paraula, per a deslliurar-los de l'opressió dels romans. Van perdre així, la majoria de jueus l'oportunitat de rebre al veritable llibertador que els podia salvar definitivament.
Veurem al llibre de jutges diversos homes i dones que amb valentia van lluitar per a acabar amb l'opressió d'altres pobles. No obstant això, quan el jutge moria, ens diu el text, el poble tornava a ser oprimit pels grups que havien deixat habitar a la terra.
El llibre de Jutges comença amb la llista dels cananeus que els israelites no van expulsar de la terra. Podríem dir que van ser “compassius” o potser simplement ingenus. Déu permet que al principi aquests grups habitin la terra, però serien de turment pel poble d'Israel.
Què passa quan no neteges la putrefacció per complet? Al cap de poc temps el podrit contagia allò que està sa; mai funciona a l'altra direcció, Te n’adones? Només un tall radical pot salvar la resta de la fruita. D'igual manera, el pecat s'infiltra de tal manera que fa malbé tot el que toca.
Veurem que hi ha una decadència als jutges segons el llibre progressa, que va de jutges que poden ser considerats bastant bons a jutges no tan bons, a jutges dolents, fins a arribar a jutges totalment corruptes que actuen com els que mai havien conegut a Déu.
Els cinc últims capítols del llibre estan cronològicament fora de lloc, estant posicionats al final per a mostrar la decadència d'Israel. No obstant això, aquestes històries dels capítols finals van ocórrer al principi de l'època dels jutges, després de la mort de Josuè.
Començarem a veure el llibre pels últims capítols abans de veure a diferents jutges.
Els capítols del 3-16 ens narren la història de 12 jutges que van alliberar al poble d'Israel en un moment determinat en una zona determinada del territori. Ens explica de com Otniel va rescatar al poble de les tribus de Mesopotàmia, de com Ehud els va deslliurar del rei moabita Eglon, i de xamgar, que els va deslliurar dels filisteus.
Ens narra de Dèbora i com va jutjar al poble i el va guiar a la guerra contra els cananeus. Llegim de Gedeó i com els va deslliurar dels madianites que robaven les seves collites. Veiem a un que va voler proclamar-se a si mateix jutge, Abimèlec (8:33-9:57), causant una guerra civil. I llegim dels jutges Tolà, Jaïr (10:1-5), Jeftè (10:6-12:7), Ibsan, Elon i Abdon (12:8-15), i del conegut Samsó(13-16), a la història del qual se li dediquen tres capítols sencers.
Aquesta època que compren 350 anys al voltant del 1400 AC acaba quan Déu dona al poble un rei. Inclou també el llibre de Rut, el qual ve després de Jutges. I al primer llibre de Samuel veurem dos homes més que van jutjar a Israel; aquests van ser Elí i Samuel.
La situació d'Israel durant el període dels Jutges pot descriure's molt bé amb una frase que es repeteix cinc vegades:
«En aquella època no hi havia rei a Israel; tothom feia allò que li semblava correcte.»JUTGES 21:25 BEC
Sense una estructura estable, i sense direcció de Déu, el poble d'Israel ni estava unit, ni estava en ordre. Igual podries trobar a alguns que seguien a Déu, però la societat estava tan desestructurada que fins als jutges que Déu va establir en La seva misericòrdia per a salvar-los de desastres que ells mateixos havien buscat no aconseguien arreglar la situació per molt de temps.
La realitat moltes vegades supera a la ficció, per la qual cosa alguns dels successos relatats en aquest llibre són més violents que qualsevol pel·lícula que jo volgués veure sense tapar-me els ulls. Déu ens ha permès saber els fets amb els detalls suficients per a transmetre la decadència d'un poble que havent conegut la veritat, va triar rebutjar-la.
Hi ha esperança? Et dic que sí. No perdem de vista que el final d'aquesta gran història serà un final feliç. Perquè hi ha un jutge que vindria segles més tard, i que a diferència d'aquests jutges, seria el jutge perfecte. Aquest jutge salvaria al seu poble dels seus pecats i portaria pau eterna. Crist, el jutge perfecte estava encara per arribar.
