En llegir al capítol 17 de Jutges sobre Micà i el levita, el relat no ens diu qui era aquest levita que havia deixat Betlem de Judà i caminava per terres d’Efraïm buscant un lloc on habitar.
Qui podria ser aquest levita que havia ignorat la llei de Déu i el pla de Déu per a la seva vida per buscar el seu propi benestar i estabilitat econòmica?
Els danites semblava que el coneixien, ja que llegim que «Quan eren prop de la casa de Micà, van reconèixer la veu del jove levita, van acostar-s’hi i li digueren: “Qui t’ha portat aquí? Què fas en aquest lloc? Què hi tens aquí?”» JUTGES 18:3 BEC
Qui era aquest home tan conegut al qual aquests homes no esperaven trobar per aquellos terres?
Al final del capítol 18 ens explica com la tribu de Dan va prendre la terra d'uns sidonis que vivien pacíficament i sense molestar a ningú. Van arrasar el lloc, van reedificar la ciutat, i van aixecar els ídols que havien robat a Micà. Ens diu Jutges 18:30-31 «Els fills de Dan van erigir aquella imatge per al seu culte, i Jehonatan, fill de Guerxom, net de Moisès, junt amb els seus fills, van ser sacerdots de la tribu dels danites fins al dia de la deportació del país. Així, la imatge que Micà havia fabricat, la van tenir instal·lada per al seu culte durant tot el temps que el santuari de Déu estigué a Siló.» JUTGES 18:30-31 BEC
El text ens revela que es tractava del fill de Guerxom, el net del mateix Moisès. Aquest és un dels detalls que ens indica que aquests successos van passar al principi de l'època dels jutges. Aquest levita, Jehonatán, era el net del gran home de Déu que havia tret al poble d'Egipte i l'havia guiat pel desert durant quaranta anys. Aquell que havia parlat amb Déu cara a cara, que havia intercedit pel poble, i que els havia donat repetides vegades la llei de Déu.
Com podria el seu net estar sacrificant a imatges?, No havia sentit de l'incident amb el vedell d'or; com el seu oncle Aaron havia permès que el poble fes imatge per a adorar-la?, Com el seu avi Moisès havia arribat al campament després d'estar amb Déu mateix, per a trobar-se al poble desenfrenadament fent-li festa a aquest ídol, com havia pres el vedell, l'havia fos i l'havia vessat en l'aigua que aquests bevien? No sabia que Déu havia demanat que no es fessin imatges per a adorar? Clar que ho sabria. També sabria que els sacrificis i holocausts s'havien de dur a terme on estava el tabernacle, i pels sacerdots, fills d’Aaron.
El pare d'aquest levita, Guerxom, fill de Moisès i Siporà s'havia criat a Madian, amb la seva mare i avi Jetró. Però vam veure a Èxode 18 que Jetró havia cregut en el Déu d'Israel. Els fills de Jetró havien triat viure entre el poble d'Israel. I encara que no sabem molt de Guerxom, sabem que el seu fill estava habitant a Betlem de Judà abans de decidir sortir a forjar la seva pròpia identitat. Ell volia ser sacerdot de Jehovà, però a la seva pròpia manera.
Jehonatán no demostra devoció sincera a Déu, ja que en llegir la història, veiem que es movia per interès en el seu propi pla de vida i no en el que Déu havia parlat.
Veiem que aquest net de Moisès havia triat deixar els preceptes de Déu per a adorar a un Déu que ell mateix s'estava fent al seu propi gust, i estava prenent decisions basades en els seus guanys personals.
No s'ho va pensar dues vegades quan els de Dan li van oferir ser sacerdot de la tribu en lloc de ser-ho d'una sola família. Això implicava millor remuneració i més fama i estabilitat. I va acabar formant un negoci familiar que passaria de generació a generació fins que el poble va ser envaït anys més tard. Així podem veure que un descendent directe del fidel servent de Déu es va desviar, fent-se idòlatra i estimant altres coses abans que a Déu.
És això possible? Per desgràcia ho és; no sols possible, sinó molt fàcil. I és que la fe del teu avi no determina la teva fe. La fidelitat dels teus pares no predetermina el teu caminar amb Déu. La fe és una qüestió personal. I quan un individu es desvia tan sols uns pocs graus de la presència de Déu, en seguir el camí triat, acabarà lluny del Senyor, i apartat de la perfecta voluntat de Déu.
Amiga, no importa els fidels que van ser els teus pares o avis. No importa la família de la qual vens. Joan 3:36 diu: «El qui creu en el Fill té la vida eterna; en canvi, qui es nega a creure en el Fill no veurà la vida, sinó que damunt seu pesa la ira de Déu.» JOAN 3:36 BEC
Encara que les oportunitats de conèixer al Senyor són majors per a aquells familiars dels quals segueixen a Déu fidelment, la relació amb Déu és sempre un assumpte personal.
La teva condició espiritual estarà determinada pel que tu decideixis fer amb Déu. I cada decisió en el teu caminar amb Ell marcarà el rumb de la teva vida en Crist.
