Ens explica el llibre dels Jutges sobre Gedeó, a qui Déu va aixecar per a alliberar el seu poble dels madianites. Els israelites havien tornat a pecar, i estaven oprimits pels madianites, els quals envaïen com a llagostes, destrossant les seves collites i bestiar, i no deixant-los suficient per menjar. La situació era tal, que els del poble d'Israel havien construït fortificacions i refugis a coves per protegir-se. Més ens diu el capítol 6 que quan van clamar al Senyor, Déu els va sentir. Jutges 6:11-16 ens diu «Llavors vingué l’àngel del Senyor i va anar a seure sota l’alzina que hi havia a Ofrà, que era de Joaix, l’abiezerita. Gedeó, el seu fill, estava batent el blat dins el cup, per amagar-lo dels madianites, quan l’àngel del Senyor se li aparegué i li digué: ”El Senyor és amb tu, home fort i valent!” Gedeó respongué: “Ai, senyor meu! Si el Senyor és amb nosaltres, com és que ens ha passat tot això? On són els seus prodigis, que els nostres avantpassats ens contaven quan deien: ‘¿No és cert que el Senyor ens ha tret d’Egipte?’ Però ara el Senyor ens ha rebutjat i ens ha deixat a les mans de Madian.” Aleshores, el Senyor, girant-se, li digué: “Vés, que amb aquesta força que tens salvaràs Israel de l’opressió de Madian. No sóc jo qui t’envio?” Ell li respongué: “Ai, Senyor meu! Amb què he de salvar, jo, Israel? Fixa’t que el meu clan és el més petit a casa del meu pare.” El Senyor va contestar: “Ben cert que jo estaré amb tu, i derrotaràs els madianites com si només fossin un sol home.”» JUTGES 6:11-16 BEC
Recordes quan Déu va cridar a Moisès? Aquest també va posar pegues sobre la seva pròpia capacitat de dur a terme la missió. Gedeó es veu a si mateix, i es creu incapaç d'alliberar el poble.
En primer lloc, Gedeó sembla conèixer del poder de Déu, però veu la seva situació (i la del seu poble) com fins i tot major. Per això està tan desanimat. Diu “Jehovà ens ha desemparat i ens ha lliurat als enemics.” En certa manera, la seva anàlisi de la situació era cert. Del que no s'havia adonat era del perquè d'aquesta situació. Ell diu: “Si Jehovà està amb nosaltres, per què ens ha sobrevingut això?”: El que no reconeixia és que ells ja no estaven amb Jehovà. Havien construït altars a Baal, i tenien imatges a les quals adoraven. Estaven ells amb Jehovà?
En segon lloc, Gedeó es veu a si mateix com insuficient. Diu que la seva família és pobra, encara que veiem al verset 27 que anomena a deu dels seus servents per a ajudar-lo a construir l'altar. També se sent incapaç de liderar, és el menor de la seva família. Però Déu no ho va creure així. Si Déu l’havia triat, podia usar les capacitats que aquest tingués per a aconseguir els resultats que Déu volgués.
Déu el va enviar donant-li la certesa que l’acompanyaria, i la força que Déu li havia donat seria suficient per derrotar als madianites, perquè Déu estaria amb ell.
Gedeó, volent assegurar-se que realment era Déu el que li estava donant aquesta missió, va voler oferir-li un sacrifici. I veiem que Déu ho va acceptar de manera que clarament va mostrar a Gedeó que era Déu amb qui parlava.
A vegades se'ns diu que l “àngel de Jehovà” es va aparèixer a homes de Déu en aquella època abans que la Paraula de Déu estigués completa. Hi ha ocasions en què el terme es refereix a un àngel, o missatger de Déu. En unes altres sembla indicar que Crist mateix es va manifestar per donar un missatge. En aquesta ocasió sembla que així va ser. Podem veure a Gedeó espantat per la seva vida, per haver vist a Déu cara a cara.
«Però el Senyor li va contestar: “La pau sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs.”» JUTGES 6:23 BEC. I Gedeó va edificar allí un altar per al Senyor. «Aquella mateixa nit, el Senyor li digué: “Pren un toro del ramat del teu pare, i un segon toro de set anys, i derrueix l’altar de Baal que té el teu pare i talla la columna sagrada que hi ha al costat. Després edificaràs un altar al Senyor, el teu Déu, al cim d’aquest penyal, ben ordenat, i agafaràs el segon toro i l’oferiràs en holocaust sobre la llenya de la columna sagrada que hauràs tallat.”» JUTGES 6:25-26 BEC
Això aixecaria conflicte entre els de la seva família i els del seu poble. Ens diu el verset 27 «Gedeó va prendre deu homes d’entre els seus criats i va fer el que el Senyor li havia manat. Però com que tenia por de fer-ho a ple dia, a causa de la família del seu pare i de la gent del poble, ho va fer de nit.» JUTGES 6:27 BEC
Puc imaginar-me l'escena: Com les obres nocturnes que es realitzen a la carretera, Gedeó i els seus homes van esfondrar l'altar i van edificar l'altre en una nit, i van oferir el toro a l'altar.
És sorprenent que no despertessin als del poble, però sembla que alguns els van sentir. Diu el text que «En llevar-se la gent del poble i adonar-se que l’altar de Baal havia estat enderrocat i la columna sagrada que hi havia al costat tallada, i que el segon toro havia estat sacrificat damunt l’altar edificat de nou, es preguntaven entre ells: “Qui ha fet això?” Van estar indagant i buscant fins que els digueren: “Gedeó, fill de Joaix, és qui ha fet això.” Llavors els homes de la ciutat digueren a Joaix: “Treu a fora el teu fill i que mori, perquè ha destruït l’altar de Baal i ha tallat la columna sagrada que hi havia al seu costat.” Però Joaix va respondre a tots els qui s’havien ajuntat al seu davant: ”Vosaltres voleu defensar la causa de Baal? O és que vosaltres el voleu salvar? El qui vulgui defensar la seva causa morirà abans del matí. Si és déu, que es defensi ell mateix per la destrucció del seu altar.”» JUTGES 6:28-31 BEC
Tot aquest temps, Joaix havia tingut l'altar a Baal i la columna sagrada. Ens fa l'efecte que aquest vivia conforme a la cultura que l’envoltava. Però ara, veient al seu fill obeir a Déu amb valentia, confessa que Baal no és Déu, perquè Déu no ha de ser defensat, sinó que es defensa sol.
Els enemics de Déu, els madianites, i també els amalequites, juntament amb uns altres d'orient, s'estaven acostant a la vall de Jizreel preparats una vegada més per a prendre allò que no els pertanyia.
I aquesta vegada veiem que l'Esperit de Jehovà va venir sobre Gedeó, i quan va tocar el corn d’alarma cridant als d'Israel per a aixecar-se contra l'enemic, el poble sencer dels abiezerites es van unir a ell. Se'ls va enviar també missatge a la resta de la tribu de Manasés, i als d’Aser, Zabuló i Neftalí, les quals, ens diu el capítol, van sortir a trobar-se amb ells per a lluitar contra els madianites.
Què havia canviat? Déu va donar valor a un home perquè confiant en Ell, pogués plantar-se decidit a fer el correcte sense témer a tot el que pogués aixecar-se contra ell.
I curiosament, quan Gedeó va tenir el valor d'obeir a Déu sense témer les conseqüències, aquells que en un moment estaven disposats a matar-lo, són transformats i s’uneixen a Gedeó i a Déu, que des d'un principi havia promès estar amb Ell.
Què pot passar per una sola persona que prengui la determinació de seguir a Déu? Aquí tens la resposta. Una persona que camina de la mà de Déu pot transformar la vida d'un poble sencer, perquè no és tan important la persona com el Déu que la porta de la mà.
T'animo avui a ser valent i anar del braç de Déu per fer el que Ell ja ha manat a La seva Paraula, perquè com diu a Romans 8: 31 «Si Déu és a favor nostre, qui se’ns posarà en contra?» ROMANS 8:31 BEC
