Recordes la frase que descriu el període dels jutges a Israel? “En aquells dies no hi havia rei a Israel, i cadascun feia el que bé li semblava.”
Durant quaranta anys havien oprimit els filisteus a Israel quan Manóah i la seva esposa, els quals eren estèrils, van rebre notícia de l'àngel de Jehovà que tindrien un fill, el qual havia de complir amb el vot natzarè des de la seva concepció, abstenint-se del fruit de la vinya i de qualsevol cosa immunda.
Però Samsó no semblava compartir el compromís amb Déu que els seus pares tenien. Des de jove el veiem amagant coses als seus pares i demandant el que ell volia.
El primer relat és el moment en què Samsó sembla encapritxar-se amb una jove filistea. Recordem que els filisteus eren els que havien estat oprimint als hebreus durant quaranta anys. Però Samsó “l’estima” i fa als seus pares baixar amb ell per conèixer a la noia que li havia entrat pels ulls. Samsó començava ja a demostrar la seva feblesa de caràcter davant la seducció femenina, la qual cosa més tard el portaria a ser capturat.
Ens diu el text que Déu estava en tot aquest capritx de Samsó, perquè faria servir fins i tot la rebel·lia d'aquest noi que Ell havia triat per a atacar als filisteus.
Pel camí, a Timnà, Samsó va trobar un lleó, i com si es tractés d'un xai, Samsó va demostrar la seva força destrossant-lo amb les seves pròpies mans, i “no va declarar ni al seu pare ni a la seva mare el que havia fet.” Uns dies més tard, tornaria on estava el cos del lleó que ell havia matat, i trobant una bresca de mel dins el lleó se la menjaria. Recordem que com a natzarè, Samsó no havia d'entrar en contacte amb res impur, de manera que Samsó estava violant el pacte que tenia amb Déu, tocant el cos mort d'un lleó.
Una setmana més tard, fent banquet amb els filisteus, Samsó proposaria un enigma relacionat amb aquest incident, i la dona filistea que ell tant volia el trairia per agradar als joves del seu poble. En un atac d'ira, Samsó va matar a trenta d'aquests, va marxar al seu poble, i en anar-se’n, la seva promesa filistea va ser donada en matrimoni a un dels seus amics. En assabentar-se d'això Samsó, una vegada més, amb ira va atacar als filisteus lligant tres-centes guineus i encenent les cues d'aquestes perquè espantades, cremessin els camps dels filisteus. El poble es va enfurismar contra Samsó i la família de la noia, provocant gran conflicte a la terra.
És curiós que Déu li permetés jutjar a Israel durant vint anys. Més durant tot aquest temps, Samsó no va demostrar ser un jutge savi. La seva força física contrastava amb la seva feblesa de caràcter, ja que no confiava en la força de Déu.
Ens diu al capítol 16 que a Gaza, Samsó no va dubtar a ficar-se al llit amb una dona prostituta, on gairebé va ser atrapat pels filisteus de la zona. Més tard, a Sorec, es va enamorar de Dalila, la que després d'insistir a descobrir el secret de la força de Samsó, va aconseguir que aquest li revelés, i així els filisteus el van atrapar i el van portar captiu. En múltiples ocasions, Samsó havia cedit a la seducció de Dalila, i en cada ocasió, ella l’havia traït, avisant als filisteus perquè l’agafessin, però Samsó, va mostrar la seva feblesa confessant que el secret de la seva força residia en el fet què mai s'havia tallat el cabell. El que Sansón no semblava entendre és que el veritable secret de la seva força residia en la força de Déu mateix. Déu li havia donat la força, però Samsó s'havia apropiat d'ella i la utilitzava al seu antull.
Al final de la seva vida, veiem a Samsó amb cadenes, a les mans dels filisteus, els quals li havien tret els ulls i l’exhibien com si es tractés d'un animal del circ. Déu, una vegada més, va usar a aquest home per a l'alliberament del seu poble. Li va concedir la força necessària per a tombar les columnes del lloc on els filisteus celebraven a Dagon el seu déu, i més de tres mil filisteus van caure juntament amb Samsó.
Un tràgic final per a un home que tenia potencial per a ser un gran home de Déu, però que era esclau de les seves pròpies passions.
El seu caràcter mai va mostrar la santedat de Déu. Tenia poder i guanyava batalles, però no el veiem santificant el nom del Senyor en les seves accions i actituds.
Encara així hi ha moments de victòria que Déu li dona per la seva misericòrdia, però el text no ens dona mostra que Samsó tingués una relació apropiada amb Déu. L'únic moment en què veiem a Samsó parlant amb Déu, va ser a Lehí, on després de matar a mil filisteus amb la maixella d'un ase, va sentir set. I el veiem parlant a Déu així: «Ets tu qui m’ha concedit aquesta gran victòria. Per què ara haig de morir de set i caure en mans d’aquests incircumcisos?» Jutges 15:18 BCI
Sembla que Samsó, encara que sabia que la victòria havia vingut de Déu, estava donant molta importància a l'instrument que Déu havia usat. El veiem recordant-li a Déu que la salvació ha vingut per mà del seu servent, Samsó. I ara l’anava a deixar morir de set? Noto una certa arrogància a les paraules de Samsó. Com si estigués acusant Déu d'utilitzar-lo per a després deixar-lo morir.
I veiem a Déu que contesta en silenci, donant-li aigua. Sens dubte, com ens diu Nombres 14:18, «Jo sóc el Senyor, lent per al càstig i ric en l’amor. Perdono les culpes i les faltes, però no tinc el culpable per innocent:» Nombres 14:18 BCI
La nostra manera de pregar, així com la nostra manera d'actuar, mostren la nostra visió de Déu i la nostra relació amb Ell. Som capaços com Samsó, de ser utilitzats per Déu, i donar-nos la volta per a tirar-li en cara tot el que hem fet per Ell. I al mateix temps, som capaços de prendre els dons que Déu ens ha donat i fer-los servir per al nostre propi benefici, com si fóssim nosaltres els que li estem fent un favor a Déu.
No oblidem que els nostres talents i les nostres forces venen de Déu, i han d'estar a la seva disposició. Perquè Déu no és un Déu cruel que utilitza i llença, com fa el maligne. Déu és misericordiós, lent per a la ira, llest per a perdonar; però com diu el text, no tindrà per innocent al culpable.
Visquem les nostres vides en una relació correcta amb Déu, gaudint de la seva justícia, misericòrdia i santedat. Gaudim d'aquell que ens estima i vol el millor per a nosaltres.
