El llibre de Rut relata la història d'una noia moabita que es casa amb un immigrant israelita que viu al seu poble amb la seva mare i germà. Després de morir els homes de la família, la seva sogra, Noemí, decideix tornar a Israel, la seva terra natal, i Rut decideix tornar amb ella. El vincle format amb la seva nova família va més enllà de l'afecte, ja que sembla que Rut ha conegut al Déu d'Israel. No vol tornar a les pràctiques paganes de la seva terra a Moab, i decideix marxar amb la seva sogra a Betlem, malgrat no tenir garanties de tornar-se a casar. Així Rut arriba a ser una immigrant a terra d'Israel.
Per proveir per a ella i Noemí, Rut surt als camps a buscar menjar. La llei de Moisès estipulava que als camps de cereals el gra no fos recol·lectat per complet perquè els pobres i els estrangers sense treball poguessin recollir el que quedés i així tenir per menjar (Levític 19:9-10 i Deuteronomi 24:19). Així que Rut va sortir al camp més pròxim per recollir espigues.
I va succeir que el camp al qual ella va entrar a treballar pertanyia a Booz, un parent d’Elimèlec, difunt marit de Noemí. En veure-la Booz, va preguntar a l'encarregat dels segadors qui era, i li va explicar que era la jove que havia tornat amb Noemí dels camps de Moab. Booz, havent sentit de la bondat d’aquesta noia cap a la seva sogra Noemí, va anar a parlar amb ella per a donar-li permís de recollir espigues amb les seves criades sense que ningú la molestés o li cridés l'atenció. Fins i tot va permetre que ella pogués beure l'aigua dels que estaven treballant la finca i menjar amb ells.
M'emociona el verset 12 del capítol 2 de Rut, perquè descriu la benedicció de Déu per a Rut en triar confiar en Ell. Li va dir Booz: «Que el Senyor recompensi la teva acció i que el teu premi sigui complet per part del Senyor, el Déu d’Israel, sota les ales del qual has vingut a abrigar-te.» RUT 2:12 BEC
Rut va tornar a casa amb una bona quantitat de cereal i el menjar que li havia sobrat del dia i li va explicar tot a Noemí. I aquesta es va alegrar de veure que Déu havia estat misericordiós amb elles, Rut havia entrat al camp de Booz, sense saber que ell era parent d’Elimèlec, un dels quals podia redimir-les.
Noemí va arribar a Betlem pensant que no hi havia futur per a Rut aquí, però Déu tenia un futur planejat per a Noemí i per a Rut. En la cultura hebrea, el familiar més pròxim podia redimir el nom d'un que havia mort, comprant l'heretat d'aquest i contraient matrimoni amb la vídua. Si Booz estava disposat a redimir a Rut, i feia l'efecte d'estar-ho, la família d’Elimèlec tindria la possibilitat de continuar el seu nom i descendència.
Rut va esperar a la fi de la sega per fer un pas de valentia i demanar-li a Booz si estava disposat a redimir-la. Noemí li havia donat instruccions de com fer-ho. Aniria a ell una nit en què Booz estava als camps ventant l'ordi. Durant els dies que es feia aquesta tasca, els homes dormien als camps. Rut aniria durant la nit per no ser vista per la gent del voltant. Va seguir les instruccions de la seva sogra i va anar on estava Booz ficat al llit al camp, i ens diu el text que quan Booz la va veure i va escoltar el que havia de dir, li va dir: «Beneïda siguis del Senyor, filla meva. Aquest darrer acte de pietat filial és millor que el primer, perquè no vas darrere de cap jove, ni pobre ni ric. Per tant, filla meva, no et preocupis, que tot el que em dius jo ho faré amb tu, perquè tota l’assemblea del meu poble sap prou bé que tu ets una dona virtuosa.» RUT 3:10-11 BEC
En el temps que Rut havia viscut a Betlem, s'havia guanyat una bona reputació. Havia cuidat de la seva sogra treballant i no buscant el seu propi bé. I Booz l'havia estat observant.
Aquest li va comentar que hi havia un parent que tenia dret a redimir abans que ell, i que ell tractaria l'assumpte i parlaria amb ella al següent dia. I la va enviar a casa amb sis mesures d'ordi, ja que la sega havia acabat.
En escoltar el que havia passat, Noemí, que coneixia el bon caràcter de Booz, li va dir a la seva nora que descansés tranquil·la, perquè Booz vindria amb una resposta aquell mateix dia.
Així va ser, Booz va anar a trobar-se amb el parent per a proposar-li redimir al seu parent Elimèlec. Aquest, al principi, estava disposat a comprar la terra, però tenint la seva pròpia família, no va voler redimir a Rut casant-se amb ella, així que Booz va rebre permís d'aquest davant de testimonis per casar-se amb Rut i redimir el nom familiar.
Ens relata Rut 4:11 «I tot el poble present a la porta i els ancians van dir: En som testimonis. Que el Senyor faci que la dona que entrarà a casa teva es pugui comparar amb Raquel i Lia, que entre totes dues van edificar la casa d’Israel. Fes-te poderós a Efrata i sigues famós a Betlem!» RUT 4:11 BEC
Poc sabien aquests homes que aquesta benedicció era profètica, ja que Booz i Rut es van casar i van tenir un fill del llinatge del qual vindria segles més tard, Jesús, el Salvador, nascut a Betlem Efrata per redimir al seu poble dels seus pecats. Déu va prometre a Abraham que a la seva sement serien beneïdes totes les nacions de la terra. I ara, Rut la moabita, entraria a formar part d'aquesta benedicció.
Noemí i Rut havien anat a Betlem sense molta esperança, no sabent el que Déu tenia per elles. I veiem que mai havien estat desemparades. Déu tenia un pla per a elles que no cabia a la seva imaginació.
Rut 4:14-15 ens diu: «Llavors les dones deien a Noemí: “Beneït sigui el Senyor, que no t’ha deixat avui sense rescatador. Que el seu nom sigui proclamat a Israel! Per a tu serà el consol de la teva vida i el sosteniment de la teva vellesa, perquè l’ha infantat la teva nora que tant t’estima, ella que per a tu és millor que set fills.”» RUT 4:14-15 BEC
Déu havia endolcit l'ànima amarga de Noemí, i havia beneït a Rut rebent-la entre el seu poble i fent-la seva.
Així és el Senyor amb cadascuna de nosaltres. Quan posem la nostra confiança en Ell, ens declara les seves filles i ens canvia la nostra tristesa en goig. Hem estat redimides, i ara portem El seu nom. Lloat sigui el nom del Senyor.
