El llibre de Samuel està dividit en dues parts. Al primer llibre de Samuel podem llegir sobre la transició des del temps dels jutges fins al començament de la monarquia a Israel. El segon llibre tracta el regnat del rei David.
Els últims dos jutges d'Israel apareixen a aquest llibre. El sacerdot Elí i el profeta Samuel van liderar el poble abans que Israel tingués rei.
El llibre comença amb el relat del naixement de Samuel. Ens explica com Elcanà, pare de Samuel, pujava cada any des de la muntanya d’Efraïm a adorar i oferir sacrificis a Jehovà a Siló, on habitava Elí i els seus fills, Ofní i Pinhàs, sacerdots de Jehovà.
Veiem com Anna, dona d’Elcanà, va a Déu a Siló amb una petició especial. És estèril, i desitja tant un fill, que promet a Déu que si li concedeix un fill, el dedicarà al servei de Déu. Així veiem que Samuel, la contestació a la seva petició, va arribar a Siló quan va ser deslletat, per habitar amb Elí i aprendre el ministeri sacerdotal des de ben petit.
Com explica el vídeo produït pel projecte Bíblia, al capítol dos, El càntic d'Anna després de ser beneïda per Déu revela els temes principals del llibre de Samuel.
El llibre tracte de com Déu s'oposa a l'orgullós i exalta a l'humil. El llibre de Samuel conté històries detallades de com els personatges orgullosos com Saül o Goliat són confrontats per Déu mateix, i com l'humil és protegit i exaltat per Déu. En segon lloc, veurem que el llibre relata històries que mostren que Déu està actuant malgrat la maldat humana. La paciència i confiança a Déu és premiada, com veurem a la vida de David.
I, en tercer lloc, a través d'un estudi del caràcter dels personatges del llibre, se'ns mostren característiques bones i dolentes dels diferents reis, per a deixar-nos amb l'esperança que Déu aixecaria un rei que reuniria totes les característiques d'un rei perfecte, que vindria segles més tard a la persona del Messies, el Rei ungit.
Voldria llegir el càntic de lloança d'Anna, com a introducció a aquest llibre. Que Déu et beneeixi per La seva Paraula.
“El meu cor s’alegra en el Senyor. Ell m’ha fet alçar el front; la meva boca es burla dels meus enemics, perquè gaudeixo de la teva salvació. Ningú no és sant com el Senyor, perquè no n‘hi ha cap fora de tu, ni tampoc no hi ha cap roca com el nostre Déu. No incrementeu les paraules arrogants, que s’aparti de la vostra boca la insolència; perquè el Senyor és un Déu que tot ho sap, i a ell pertoca sospesar les accions. L’arc dels poderosos s’ha trencat, però els febles s’han fet forts. Els qui anaven farts es lloguen per un tros de pa, mentre que els qui tenien fam ja no en tenen. Fins l’estèril ha infantat set vegades, mentre que l’abundosa en fills s’emmusteeix. El Senyor és qui fa morir i qui fa viure, qui fa baixar al país dels morts i qui en fa sortir. És el Senyor qui empobreix i qui enriqueix, qui abat i qui exalça, qui aixeca de la pols l’indefens i fa alçar el pobre de la immundícia per fer-los seure entre els prínceps, i els farà heretar un tron de glòria. Perquè són del Senyor els fonaments de la terra, i damunt d’ells ha assentat el món.Ell guarda els passos dels seus fidels, però els impius emmudiran en les tenebres, perquè l’home no triomfarà per la força. Els adversaris del Senyor seran aterrats, des del cel tronarà damunt seu. El Senyor jutjarà els confins de la terra, donarà la victòria al seu rei, i alçarà el front del seu Ungit.”»1 SAMUEL 2:1-10 BEC
