A 1 Samuel, vam veure que David, a diferència de Saül era un jove humil i prudent.Quan Saül i els seus fills van morir durant la guerra contra els filisteus, ens diu 2 Samuel 1 que David va plorar per Saül:
«Amb planys i plors van fer dejuni fins al vespre per Saül i el seu fill Jonatan, pel poble del Senyor i per la casa d’Israel, perquè havien mort per l’espasa.»2 SAMUEL 1:12 BECI David va plànyer Saül i Jonatan amb una poesia al capítol 2 que va fer que s'ensenyés al poble en memòria d’ells.
David llavors va consultar amb Déu per veure si havia de pujar a Hebron, i Déu el va guiar per ser ungit rei sobre la casa de Judà. Durant set anys i mig, Ixbóixet, fill de Saül, va regnar sobre la resta d'Israel, fins que aquest va ser assassinat per dos homes que el van sorprendre a casa seva. David no es va alegrar per aquest acte cruel i traïdor, sinó que els va castigar, lamentant la mort d'Ixbóixet.
A partir d'aquest moment, David va ser rei de tot Israel durant els trenta-tres anys vinents. Tenia David trenta anys quan va ser proclamat rei de Judà, i va regnar durant quaranta anys.
El primer que David va fer va ser prendre la ciutat de Jerusalem, la qual va arribar a ser la capital del regne, la fortalesa de Sió, la ciutat de David.
Va prendre també més dones, com els altres reis feien, va recuperar la seva primera esposa, Mical, la qual havia estat donada a un altre home. David es va enfortir contra els seus enemics i va portar l'arca del pacte a Jerusalem.
Després d'haver observat les debilitats del rei Saül i el caràcter prudent de David, esperaríem que David fos un rei perfecte, però com podem descobrir a la nostra lectura de 2 Samuel, David era un home tan pecador com qualsevol. Si considerem que els reis d'Israel són figures que contrasten amb Messies, ens farà goig i esperança saber que el rei etern, Messies, no és home perquè pequi, sinó que és perfecte en santedat.
Déu havia dit que David era un home d'acord amb el cor de Déu. Però llegim que David era un home de guerra igual que Saül. Llegim que David va desobeir Déu duent a terme un cens que Déu no havia demanat. Vam poder llegir que quan David es va encapritxar amb Betsabé, la dona d'Uries, un dels seus soldats, es va ficar al llit amb ella; quan va saber que ella estava embarassada, va idear un pla per enganyar el seu marit i fer-lo creure que el nadó era seu. Quan el pla no li va funcionar, va signar la sentència de mort d'Uries, el va enviar al capdavant de la batalla perquè caigués davant l'enemic. Això era el que Saül havia intentat fer amb David, recordes?, enviar-lo a la guerra perquè fossin els filisteus els que posessin fi a la seva vida. I així veiem que David va cometre els pecats de Saül, i d'altres encara pitjors. Ens diu a 2 Samuel 11:27 que “això que David havia fet, va ser desagradable davant dels ulls de Jehovà”.
Per què aleshores podia dir Déu que David era un home d'acord amb el seu cor? Què va marcar la diferència entre Saül i David?
Veiem en el cas d'Uries i Betsabé que quan el profeta va confrontar David amb el seu pecat, «Llavors David digué a Natan: “He pecat contra el Senyor!”» 2 SAMUEL 12:13 BEC
És clar que podríem dir que Saül també va reconèixer que havia pecat quan va desobeir les ordres de Déu. No obstant això, recordem que Saül volia que en reconèixer el seu pecat, Samuel l’honrés davant del poble. Veiem una actitud molt diferent en David. David va reconèixer el seu mal i va estar disposat a patir el càstig que Déu va decretar pel seu pecat, encara que li fes mal en el més profund de l'ànima. Passa el mateix en el pecat del cens. Quan va desobeir Déu i va ser enfrontat amb el seu pecat, David va reconèixer el seu pecat, acceptant les conseqüències amb un cor penedit. Com diria el predicador David Bell, no tenim un salm 51 escrit per Saül, més David va escriure aquest salm de penediment que Déu ha inclòs a Sa Paraula per a nosaltres.
Déu honra el cor penedit, i podrem veure que quan David va pecar, en ser confrontat amb el seu pecat, es va penedir i va acceptar responsabilitat per les seves accions, a diferència del rei Saül.
Déu sap que com a humans, som propensos a pecar. Veiem que David es va envoltar de savis consellers, va buscar el consell de Déu sempre, i el seu cor anhelava honrar Déu, però en les ocasions que va seguir les seves passions i la seva saviesa humana, va pecar. Natan el profeta i altres servents fidels i savis van poder anar al rei per presentar-li les seves faltes, i aquest va respondre amb el cor humil que hi vèiem des de jove.
Per això Déu el defineix com un home conforme al seu cor. No per la seva perfecció, sinó pel seu humil i contristat cor. Això ens mostra un reflex imperfet del perfecte rei que vindria del seu llinatge.
