David era, com s'havia profetitzat, de la tribu de Judà, i del seu llinatge sortiria el Messies, el Rei etern. Déu li confirma el pacte al capítol 7, quan David va proposar construir casa a Jehovà.
David havia arribat a un estat de pau amb l'enemic, i ara volia fer un temple per a l'arca de Déu. Però veiem que Déu li recorda que Ell no ha demanat casa per a si. Déu mateix li diu que farà casa a David. Però no parlava d'una casa física.
El profeta Natan va donar aquestes paraules de Déu al rei David«El Senyor també t’anuncia que ell t’edificarà una casa. I quan els teus dies s’hagin acomplert i jeguis amb els teus avantpassats, jo establiré després de tu el teu llinatge, que haurà sortit de les teves entranyes, i faré estable el seu regne. Ell edificarà una casa al meu nom, i jo refermaré per sempre més el tron del seu reialme.» 2 SAMUEL 7:11-13 BEC
Les paraules de Natan el profeta confirmaven que el llinatge de David continuaria, i que tindria un fill que seria rei. No era cap dels que ja havien nascut, sinó que encara havia de néixer. Aquest seria Salomó, el qual durant el seu regnat edificaria temple a Jehovà. Encara que aquesta profecia incloïa la descendència més propera de David, el regne del qual seria afirmat eternament seria el Messies Salvador del món. Aquest naixeria de la descendència de David milers d'anys més tard, quan ja no hi havia rei de la família de David al tron.
Més tard, a 2 Samuel 23:3-5 llegim les últimes paraules de David:«El Déu d’Israel ha parlat, la Roca d’Israel m’ha dit: ‘Qui governi els homes amb justícia, qui governi en el temor de Déu, serà com la llum de l’aurora quan surt el sol en un matí sense núvols, fent brillar l’herba de la terra després de la pluja.’ ”No és així la meva casa envers Déu? Ell ha fet amb mi un pacte perpetu, ben disposat i segur. ¿No és ell qui fa germinar la meva salvació i totes les meves delícies?» 2 SAMUEL 23:3-5 BEC
David reconeix que Déu ha beneït casa seva, però hi ha una benedicció per venir encara més gran. Crist, la llum del món, l'estrella del matí, hauria de venir per salvar el món.
Ens diu Filipencs 2 que Crist va deixar el seu regne al cel per venir a la terra. I mentre va ser aquí no va viure a un palau, encara que Ell era el rei etern. En acabar la seva missió de salvar el món després de morir a la creu i ressuscitar en glòria, va tornar a la seva llar celestial, però va deixar l'Esperit Sant, el qual ens diu que viu als nostres cors. Fa referència al tabernacle, a la tenda on va habitar la glòria de Déu pel desert i fins que Salomó, fill de David, fos escollit per construir un temple al Senyor.
David no construiria casa per a Déu, perquè Déu havia decidit habitar a l'arca durant més temps. Així ara l'esperit de Déu mateix escull el nostre cos mortal, temporal com un tabernacle, per mostrar la seva glòria i poder. Déu regna al cel i el seu regne és etern, però ofereix habitar als nostres cors mentre vivim aquí a la terra. Ell està edificant casa per a nosaltres, una casa eterna, i com David, podem alegrar-nos que no és el que nosaltres podem fer per Déu, sinó en el que Ell ja ha fet per nosaltres, i el que vol fer en nosaltres.
«Tingueu entre vosaltres els mateixos sentiments que tingué Crist Jesús: Ell, tot i que era de condició divina, no va considerar la seva igualtat amb Déu com un dret irrenunciable, sinó que ell mateix es va fer no res i prengué la condició d’esclau. Un cop fet semblant als homes, i externament trobat com humà, s’humilià ell mateix i es féu obedient fins acceptar la mort, però una mort de creu. Per aquest motiu, precisament, Déu l’exalçà eminentment i li donà el Nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el Nom de Jesús tots els éssers del cel, la terra i l’abisme dobleguin els genolls, i tots els llavis proclamin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.» FILIPENCS 2:5-11 BEC
Arribarà el dia que habitarem amb Ell en glòria, però ara, aquí a la terra, està vivint l'Esperit de Crist al teu cor? Has doblegat el teu genoll davant d'aquell que ho va deixar tot per venir a oferir-te vida en Ell? Confesses a Jesucrist com a Senyor? Tots ho faran tard o d'hora, però no tots per salvació. Però aquells que ho facin aquí en vida, viuran amb Ell eternament. Creus això?
